MARE DE DÉU DEL ROSER. ARDÒVOL. ALT URGELL.

TERRES DE L’ALT URGELL. 

Visitàvem el lloc d’ Ardòvol i la seva església que va estar sota l’advocació de Sant Climent però actualment està sota la de la Mare de Déu del Roser.

 

Ardòvol és un llogaret (12h.2009) de la sub-comarca del Baridà a uns dos quilòmetres de Prullans. Està situat enmig de terres ben regades, a 1.340 m d’altitud als darrers contraforts de la serra de l’Esquella. 

A la consulta etimològica el diccionari Alcover-Moll ens dóna la seguent definició.: pre-romana; potser basca, potser cèltica, segons Corominas Est. 183. En documents de l'alta edat mitjana apareix escrit Ardocale (a. 890), Auoldo i Auolle (any 839): cf. Guiter Phon. Top. 15. 

Aquesta parròquia fou consagrada a Sant Climent el 9 de gener de 890, per Ingobert, bisbe d’Urgell. Segons indica l’acta de consagració, l’església era situada “infra pau Tol-lonense, infra fines de villa iamdicta Arcodale”, i havia estat edificada pels habitants del lloc, els quals amb motiu d’aquest acte solemne, la dotaren amb diversos béns situats dins el terme de l’esmentada vil·la d’Ardòvol. D’altre banda la parròquia d’Avoldo és citada a l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu, documentat datat l’any 819, però que sembla que fou redactat a la darreria del segle X.

 

Copiant Catalunya Romànica ens diu que en les dates de la seva visita estava l’edifici en estat ruïnós. Actualment ha estat recuperat i restaurat l’any 1998 havent-lo inaugurat el Conseller de Governació Xavier Pomés i Abella i el bisbe d’Urgell Joan Martí i Alanis. 

L’edifici és d’una sola nau i ha sofert nombroses reformes, una de les quals,  es commemorada a la porta d’entrada, totalment refeta, on hi ha la data de 1817. 

Actualment és una església de una sola nau rectangular i sense absis. La nau és coberta amb volta de canó. Hi ha una finestra a migdia. A la façana la porta d’entrada està feta de grans dovelles. Pel seu color de marbre propi de les contrades veïnes.  

Damunt el portal hi ha una finestra quadrada i dalt de tot el campanar d’espadanya d’un ull amb una campana. 

Al costat de la porta dues grans plaques porten gravades les dades de l’església: les de la primera consagració i les de la darrera restauració.

 

Es admirable després de trobar-ne tantes d’oblidades i caigudes veure una de restaurada. El nostre agraïment a les persones que amablement ens ha atès deixant-nos la clau per poder visitar-la per dins.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.