Normalment la nostra dèria és la recerca d’esglésies però si en alguna ocasió trobem un castell tampoc el podem deixar en l’oblit. Això ens va passar aquesta vegada.
Vam anar a visitar seguint
diverses pistes asfaltades l’església de Sant Martí i en arribar van beure la
gran torre resta principal del castell.
Riner és situat a la vall de
la riera de Solsona o Riu Negre. El
terme, (300 h. 2009) el poblament del qual és gairebé tot disseminat, comprèn
el conjunt de masos de Riner, cap de municipi, el poble de Su, els llogarets de
Freixenet (pronunciat Freixinet, tal com sovint apareix escrit) i Avellanosa, i
les caseries del Miracle i de Santa Susanna. El terreny és força escabrós i
boscat prop del Riu Negre i més planer vers Freixenet, Su i el Miracle.
La major part del municipi de Riner forma part de l'altiplà del Solsonès.
Així doncs, bona part del seu territori té unes altituds compreses entre els
600 m. i els 900 m. i només les valls del riu Negre que travessa d'oest a est
la part septentrional del terme municipal i una petita porció de la vall del
Cardener situada a l'extrem nord-est del terme municipal tenen altituds
inferiors al 600 m.
La consulta etimològica el DCVB fa aquesta definició.: del llatí
rīvu nĭgru, ‘riu negre’.
El conjunt del castell i
l’església són situats en un tossal sobre el Riu Negre. Situació estratègica,
tal com era propi en l'època en què fou emplaçat.
El lloc de Riner és documentat
l'any 997, quan Ató i la seva muller Geruza donaren a Santa Maria de la Seu
d'Urgell un alou situat a Solsona que afrontava a llevant amb Riner.
El castell és documentat
indirectament per primer cop l'any 1013 en un document on Guifré de Riner
confirmava que un parent seu, Sal·la (possiblement familiar de Rotrudis, esposa
de Guifré), havia donat la parròquia d'Olesa de Montserrat a la canònica de la
Santa Creu de Barcelona, sense assabentar a la seva parentela.
Apareixen doncs unides dues
famílies, Riner (que posteriorment s’anomena Cervera) i Sal·la de Conflent,
fundadora del monestir de Sant Benet de Bages. Guillem de Riner morí a final de
1013 i la seva esposa Rotrudis (possiblement procedent de la família Sa·la) disposava,
segons es llegeix en el seu testament l'any 1027, d'una gran quantitat de béns
situats als termes dels castells d'Ardèvol i de Riner que passaren al seu nebot
Dalmau Isarn i de Riner (1026).
Foren senyors del terme del
castell de Riner els primers membres del llinatge dels Cervera, senyors també
de Castellfollit de Riubregós, que ben aviat esdevingueren vescomtes de Bas; a
la meitat del segle XI eren els principals senyors de Riner, de Su a Hortoneda,
Dalmau i la seva muller Elisava, pares d’Hug de Cervera (o Hug Dalmau), que el
1103 donà al monestir de Solsona l’església de Sant Martí de Riner.
Fill seu fou Ponç Hug, i un
fill d’aquest, Ponç (II) de Cervera pledeja sobre el domini del castell amb el vicari
i castlà, Pere de Riner, que se solucionà l'any 1142 en fer una convinença entre
ambdós sobre els drets de cadascú al castell de Riner. Un dels motius del plet
fou per una farga que hi ha dins del terme del castell i que apareixerà
esmentada també en un text de l'any 1378 on es detallen les manxes, l'enclusa,
el mall, el martell i les tenalles.
Ponc II cedí, el 1145, la
masia de la Rovira de Freixenet als templers. Els dominis dels Cervera al
Solsonès foren anomenats en un moment donat comtat de Riner.
Els interessos dels senyors de
Riner es decantaren cada cop més cap a la Segarra i la Conca de Barberà. Això
féu que a la llarga es desprenguessin dels seus béns al castell de Riner durant
el segle XIII. Consta que el comte d’Urgell va cedir el domini eminent d'aquest
castell i d'altres del Solsonès al vescomte de Cardona per l'ajut prestat en la
lluita contra el comte de Barcelona. Els drets dels Cervera sobre el castell
van passar, sense que se sàpiga com, a la canònica de Santa Maria de Solsona,
ja que el 1322 Bernat de Riner castlà del castell, féu homenatge al paborde de
Solsona per la castlania.
Del castell es conserva una
gran torre de planta rectangular amb grans murs de 16 m d’alçada i alguns arcs apuntats
a l’interior, a la qual hi ha adossada una pagesia.
L'espai intern devia estar
dividit almenys en dos nivells doncs es veuen testimonis de l'existència d'un
pis, per exemple deu forats per a bigues. A la façana de tramuntana hi ha una
porta coronada per un arc de mig punt format per diverses dovelles. Una
obertura semblant es troba a la paret de migjorn i a llevant, una tercera porta
que mena a una escala inclosa dins la paret.
Al costat nord de la
fortalesa, cap on hi ha l'església, hi va ser excavat un vall a la roca d'una
profunditat d'uns 4 m. L'aparell constructiu és de carreus ben tallats i
escairats, de dimensions més grans a la part inferior; queden units amb morter
de calç i pedretes.
Aquest edifici segurament fou
construït els segles XII o XIII. La construcció senyorial que hi ha a la part
meridional, a uns 5 metres és més moderna. Segurament dels segles XIV o XV.
S'hi endevina una nau d'uns 11 m d'ample i tres arcades de les quals, la més
septentrional es conserva sencera.
El conjunt de la torre i les
restes del castell de Riner són declarats com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada