Visitàvem l’església de Sant Vicenç
d’Eus enclavada en el cementiri del poble situat en una bonica planúria a la
part baixa del poble. A la part alta, entre les cases del poble, divisàvem el
castell. Part de les seves restes van ser aprofitades, per a bastir el segle
XVIII l’actual església de Sant Vicenç de Dalt.
Eus (antic nom Eus i Coma) és
un municipi (422 h.2009)situat a la vall de la Tet, entre Prada i Marquixanes,
i estès vers el nord fins a la serralada que separa la comarca de la Fenolleda
(roca Gelera, 1104 m alt).
El sector septentrional,
desboscat i d’escàs rendiment agrícola, correspon a l’antic terme de Coma. El
poble (320 m alt) és esglaonat als costers d’un turó granític, a la riba
esquerra de la Tet, coronat per les ruïnes de l’antic castell d’Eus, esmentat el 1218 i al voltant del qual al segle XIV
fou construït un recinte fortificat, des del qual fou rebutjat l’assalt francès
el 1598. El 1793, durant la Guerra Gran, fou incendiat per l’artilleria del
general Ricardos.
El lloc i l’església d’Eus s’esmenten
en un document sense data, atribuïble al segle X, com a pertanyents al monestir
de Santa Maria de la Grassa. El 15 de juliol de 1035 consta que fou donada amb
el seu alou al monestir de Sant Martí del Canigó pel comte Guifré II de
Cerdanya. Més tard l’11 de febrer de 1053 el temple fou consagrat per Berenguer
III, bisbe d’Elna. En l’acta de consagració consta fou dedicat a sant Vicenç i
sant Joan. L’església havia estat bastida pel habitants del lloc.
Una nova consagració tingué
lloc el 28 de gener de 1213, a càrrec de Ramon II de Villalonga, bisbe d’Elna.
També sota l’advocació de sant Vicenç i sant Joan.
La església de Sant Vicenç
conservà els drets parroquial fins el segle XVIII fins a la consagració de la
nova situada en el lloc de l’antic
castell.
És un edifici romànic, originalment
d'una nau amb volta de canó de perfil apuntat i capçada a llevant per un absis
semicircular. Posteriorment se n'hi afegí una de segona nau, en paral·lel, i
coberta per una volta en quart d’esfera.
Ambdues són estretes i molt
altes en proporció, comunicades per arcs; i si en la primera la nau acabava en
l'absis, l’absidiola de la segona resta inclosa dins un mur exteriorment pla i
lleugerament de biaix molt gruixut.
El campanar és de tipus d'espadanya
i presenta dues obertures.
Conserva uns interessants
capitells a les columnes que sostenen els arcs de comunicació entre les dues
naus.
La porta actual d’entrada, és situada
al mur de migdia. Inscrita dins un cos sobresortint de forma rectangular fet
amb aparell mitjà de granit. L aportada és obrada amb el bell marbre rosat de
Vilafranca de Conflent és composta per tres arquivoltes en degradació d’arc de
mig punt, de secció rectangular, la més exterior de les quals presenta una
motllura esculpda, per sobre del timpà, llis i emmarcat amb un motiu decoratiu.
La porta de l’església
conserva unes magnifiques ferramentes de tipologia rossellonesa i tradició estilística
romànica. És probable que aquest tipus de ferramenta hagi aparegut a la
primeria del segle XIII
Sant Vicenç d’Eus va ser
declarat monument històric de França el 1960.
És una llàstima que la pedra
artificial o el ciment de les tombes desentona dins el conjunt.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada