Visitàvem Rià i ens va cridar l’atenció a dalt de la
carena, a l’altre costat del riu, un enlairat campanar que semblava, ben bé,
una torre amb merlets. Encuriosits vam pujar a conèixer l’església de Sant
Climent de Sirac.
A la consulta etimològica el
DCVB en fa aquesta definició.: més que de Cyriacus, com hem dit en l'article Cirach, cal considerar
el topònim i cognom com a procedents d'un pre-romà Cesariacum, segons Aebischer Topon. 157.
La vil·la de Sirac és
esmentada a la documentació medieval de
la segona meitat del segle X en referència a les possessions que hi tenia
l’abadia de Cuixà. Concretament en l’acta de consagració de l’església de Sant
Germà de Cuixà de l’any 953, en que el comte Sunifred II i el vescomte Berbat
donaven al monestir tota la heretat que tenien a Sirac.
Els dominis de Sirac foren
confirmats al monestir de Cuixà en les butlles del papa Joan XIII de l’any 968
i també de Sergi IV de l’any 1011. Sempre va ser mantinguda la senyoria del
lloc fins a la Revolució Francesa.
Sobre l’església no es
coneixen dades escrites amb anterioritat a l’any 1430. El fet sorprèn, davant
la pervivència d’una bona part de l’estructura arquitectònica del temple
d’època romana. Aquesta església parroquial havia estat sufragània de Sant
Vicenç de Rià.
Malgrat s’ha pretès relacionar
aquesta església fortificada amb el castell de Sirac sembla més plausible
creure que és tracta d’una església que en el seu moment va ser modificada i
fortificada.
Sant Climent de Sirac és una
església d’una sola nau amb volta de canó apuntada. L’absis de planta
semicircular a llevant, té la volta ametllada que acaba en un plec apuntat.
Posteriorment s’hi afegiren
dues capelles més a cada costat. El seu campanar té la figura d'una torre de
defensa, producte d'haver fortificat l'església a l'Edat Mitjana. En aquest
moment històric fou segurament quan es sobrealçà l'absis semi-circular, fins
aleshores rematat per una volta de quart d'esfera. Encara es poden observar les
restes del primitiu campanar d'espadanya.
La construcció original,
visible en els fragments de decoració que han sobreviscut a l'afegitó de les
dues naus laterals i a la fortificació general del temple, sembla que fou del
segle XI, modificada encara als segles XII i XIII. Més endavant, possiblement
als segles XV i XVI s'haurien fet les obres de fortificació que tant haurien
canviat la fesomia de l'església.
La portada de dos arcs en
degradació , amb llinda i timpà monolítics i grans. És feta amb dovelles curtes
i amples i carreus de grans dimensions. Al centre d ela façana hi ha un ull de
bou fet amb pedra polida i envoltat per un cercle remolinat el qual segurament
substituí en època tarda a una finestra romànica.
El campanar és una torre
quadrada que fou afegida a l’extrem de llevant del mur de tramuntana de la nau.
Té un coronament de merlets de contorn esglaonat. En els murs hi ha algunes
espitlleres i curtes obertures d’arc rebaixat. Al costat sud uhi queden
possibles vestigis d’un matacà.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada