dimecres, 8 de juny de 2016

SANT CLIMENT DE SIRAC. RIÀ I SIRAC. CONFLENT. .

PETJADES DER LA CATALUNYA NORD. 

Visitàvem Rià  i ens va cridar l’atenció a dalt de la carena, a l’altre costat del riu, un enlairat campanar que semblava, ben bé, una torre amb merlets. Encuriosits vam pujar a conèixer l’església de Sant Climent de Sirac.

 
Sirac és una de les parts del municipi de Rià i Sirac. Nom oficial en francès Ria i Sirach, També antigament de Rià i Cirac. 

A la consulta etimològica el DCVB en fa aquesta definició.: més que de Cyriacus, com hem dit en l'article Cirach, cal considerar el topònim i cognom com a procedents d'un pre-romà Cesariacum, segons Aebischer Topon. 157. 

La vil·la de Sirac és esmentada a la documentació  medieval de la segona meitat del segle X en referència a les possessions que hi tenia l’abadia de Cuixà. Concretament en l’acta de consagració de l’església de Sant Germà de Cuixà de l’any 953, en que el comte Sunifred II i el vescomte Berbat donaven al monestir tota la heretat que tenien a Sirac.
 

Els dominis de Sirac foren confirmats al monestir de Cuixà en les butlles del papa Joan XIII de l’any 968 i també de Sergi IV de l’any 1011. Sempre va ser mantinguda la senyoria del lloc fins a la Revolució Francesa. 

Sobre l’església no es coneixen dades escrites amb anterioritat a l’any 1430. El fet sorprèn, davant la pervivència d’una bona part de l’estructura arquitectònica del temple d’època romana. Aquesta església parroquial havia estat sufragània de Sant Vicenç de Rià.  

Malgrat s’ha pretès relacionar aquesta església fortificada amb el castell de Sirac sembla més plausible creure que és tracta d’una església que en el seu moment va ser modificada i fortificada. 

Sant Climent de Sirac és una església d’una sola nau amb volta de canó apuntada. L’absis de planta semicircular a llevant, té la volta ametllada que acaba en un plec apuntat.
 


Posteriorment s’hi afegiren dues capelles més a cada costat. El seu campanar té la figura d'una torre de defensa, producte d'haver fortificat l'església a l'Edat Mitjana. En aquest moment històric fou segurament quan es sobrealçà l'absis semi-circular, fins aleshores rematat per una volta de quart d'esfera. Encara es poden observar les restes del primitiu campanar d'espadanya. 

La construcció original, visible en els fragments de decoració que han sobreviscut a l'afegitó de les dues naus laterals i a la fortificació general del temple, sembla que fou del segle XI, modificada encara als segles XII i XIII. Més endavant, possiblement als segles XV i XVI s'haurien fet les obres de fortificació que tant haurien canviat la fesomia de l'església. 

La portada de dos arcs en degradació , amb llinda i timpà monolítics i grans. És feta amb dovelles curtes i amples i carreus de grans dimensions. Al centre d ela façana hi ha un ull de bou fet amb pedra polida i envoltat per un cercle remolinat el qual segurament substituí en època tarda a una finestra romànica.
 


El campanar és una torre quadrada que fou afegida a l’extrem de llevant del mur de tramuntana de la nau. Té un coronament de merlets de contorn esglaonat. En els murs hi ha algunes espitlleres i curtes obertures d’arc rebaixat. Al costat sud uhi queden possibles vestigis d’un matacà. 

Sant Climent va ser declarada monument històric de França l’any 1974. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada