dimecres, 15 de juny de 2016

SANT LLUÍS DE MONTLLUIS. ALTA CERDANYA. .

TERRES D'ALTA CERDANYA. 

Malgrat que la nostra preferència és per les construccions romàniques, no deixem mai d’oblidar que l’edificació d’esglésies, sigui en la època que sigui, és deguda a la fe del nostres antecessors.
 

En aquesta ocasió visitàvem la fortalesa de Montlluís. Buscant en la part d’història catalana trobem que situat en el mateix lloc havia hagut el castell d’Ovança. Encara hi perviu les restes de la torre, anomenada popularment com “la Castellassa”. L’obra és de planta quadrada i probablement del segle XII o XIII.  Està situada a sota de la fortalesa, damunt dels congost del Tet. Controlava una de les entrades, des de la vall del Conflent a la Cerdanya. La menció més antiga, l’any 965, del vilar d’Ovança correspon al testament de Sunifred II de Cerdanya.
 


Actualment la fortalesa francesa és ocupada pel Centre Nacional d’Entrenament Comandos. Sovint s’escolta per la contrada el pas de helicòpters.   

Montlluís (nom oficial en francès Mont-Louis, també antigament Mont-libre).


En 1779-1802, durant la Revolució Francesa, li fou canviat el nom pel de Mont-de-la-Liberté i, després, pel de Montlliure. El municipi (283 h. 2009) i cap de la comarca de l’Alta Cerdanya comprèn estrictament el territori del turó de Montlluís (1600 m.), que s’aixeca a la dreta de la Tet, a l’extrem del pla de la Perxa, cruïlla dels camins que comuniquen el Rosselló i el Conflent amb la Cerdanya i amb el Capcir i la vall de l’Aude.

 
El lloc fou escollit per Sébastien Le Preste, marques de Vauban, quan Lluís XIV li encarregà (1679) de bastir una fortalesa (que del nom del rei fou anomenada ciutadella de Montlluís) que defensés la nova frontera fixada pel tractat dels Pirineus.

 
L’església de Sant Lluís és idèntica a la primera església que es troba dins de les muralles de la Ciutadella (part militar). Encara que construït al segle XVIII, és d'estil del segle XVII. Iniciada en 1733, l'església es completarà en 1737 a la plaça que presideix el monument al general Dagobert. El 25 d’agost, suposo que de 1737, una cobla acompanyava a la missa. També a la plaça es ballaven sardanes i el ballet clàssic català on el galant conquista a la seva promesa mitjançant un variat repertori de danses.   

Aquest edifici es caracteritza per l'estil dels enginyers militars. El seu recorregut és de rigor geomètric, té una sola nau (sense transsepte). També compta amb vuit capelles laterals. L'altura de la torre es limitada per no servir de referència per a l'enemic.
 


Un dels elements d’atracció del lloc és el forn solar instal·lat el 1953 el qual assoleix una temperatura de 3000ºC. 

Els darrers conflictes mundials van provocar una forta emigració d’exiliats a Montlluís. Va convertir-se en un freqüent lloc de pas a raó de la Guerra Civil Espanyola i també de la Segona Guerra Mundial. 

Una dada remarcable és que els rètols informatius, certament molts, són redactats en francès, català, anglès i alemany.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada