divendres, 10 de juny de 2016

SANT SADURNÍ DE LA LLENA. LLADURS. SOLSONÈS.

TERRES DEL SOLSONÈS. 

La Llena és un poble (22 h. 2009) situat al sector est del municipi de Lladurs, a la vall de la ribera Salada, als vessants de la serra de la Llena (923 m), que separa les conques del Segre i del Cardener.
 
 
Com la majoria del Solsonès, la població és dispersa en masies, de fet un dels cartells ho definia clarament la terra de les 1000 masies.  

A la consulta etimològica el DCVB ens fa aquesta definició etimològica.: probablement d'un mot pre-romà *lena, ‘llosa’ (cf. Coromines Card. 326).

La Llena és una de les parròquies esmentades en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria d’Urgell. La seva advocació actual a Sant Serni, o Sadurní, és documentada des del principi del segle XII. L’any 1106 Guillem Gispert, la seva muller Godlèn i llur fill Babot empenyoraven a Santa Maria de Solsona la parròquia i església de la Llena, amb el seus delmes i altres drets. El 1134 es esmentada en la donació d’una peça de terra a la mateixa canònica. Consta la seva dependència a Santa Maria de Solsona a  la butlla d’Eugeni III (1151) a la consagració del temple solsoní, a la butlla de Alexandre III i a la de Climent III de l’any 1188.
L’any 1183 és pot adduir també l’esment d’aquesta església en el testament de Pere de la Llena. També el seu capella, Ponç de la Llena en el seu testament de l’any 1194  hi deixa un donatiu.   

És un edifici d'una sola nau de planta rectangular i volta de canó. L’absis semicircular és orientat a llevant. L’aparell constructiu és format per carreus ben tallats i picats, posats en filades uniformes i regulars.

En les reformes posteriors que s’introduïren en destaca l’aixecament de l’edifici, clarament visible per la diferencia de l’afegit amb el parament original. 

La porta es troba al mur de migjorn, té dos arcs de mig punt adovellats i en degradació. Hi ha finestres a l'absis i al mur sud de la nau, de doble esqueixada i arc de mig punt monolític.  

Posteriorment (segles XVII-XVIII) s'hi van fer diverses modificacions i es van construir dues petites capelles laterals, que sobresurten a l'exterior, i una petita torre de campanar, avui desapareguda. El frontis és coronat per un campanar d'espadanya de dues obertures. 

A l’interior hi ha un cor postís. L’edifici eclesial forma un tot en la rectoria adossada.  

És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català. 

Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur.Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada