La Llena és un poble (22 h.
2009) situat al sector est del municipi de Lladurs, a la vall de la ribera
Salada, als vessants de la serra de la
Llena (923 m), que separa les conques del Segre i del Cardener.
Com la majoria del Solsonès,
la població és dispersa en masies, de fet un dels cartells ho definia clarament
la terra de les 1000 masies.
A la consulta etimològica el
DCVB ens fa aquesta definició etimològica.: probablement d'un mot pre-romà *lena, ‘llosa’ (cf. Coromines
Card. 326).
La Llena és una de les
parròquies esmentades en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria
d’Urgell. La seva advocació actual a Sant Serni, o Sadurní, és documentada des
del principi del segle XII. L’any 1106 Guillem Gispert, la seva muller Godlèn i
llur fill Babot empenyoraven a Santa Maria de Solsona la parròquia i església
de la Llena, amb el seus delmes i altres drets. El 1134 es esmentada en la
donació d’una peça de terra a la mateixa canònica. Consta la seva dependència a
Santa Maria de Solsona a la butlla
d’Eugeni III (1151) a la consagració del temple solsoní, a la butlla de
Alexandre III i a la de Climent III de l’any 1188.
L’any 1183 és pot adduir també
l’esment d’aquesta església en el testament de Pere de la Llena. També el seu
capella, Ponç de la Llena en el seu testament de l’any 1194 hi deixa un donatiu.
És un edifici d'una sola nau
de planta rectangular i volta de canó. L’absis semicircular és orientat a
llevant. L’aparell constructiu és format per carreus ben tallats i picats,
posats en filades uniformes i regulars.
En les reformes posteriors que
s’introduïren en destaca l’aixecament de l’edifici, clarament visible per la
diferencia de l’afegit amb el parament original.
La porta es troba al mur de
migjorn, té dos arcs de mig punt adovellats i en degradació. Hi ha finestres a
l'absis i al mur sud de la nau, de doble esqueixada i arc de mig punt
monolític.
Posteriorment (segles
XVII-XVIII) s'hi van fer diverses modificacions i es van construir dues petites
capelles laterals, que sobresurten a l'exterior, i una petita torre de campanar,
avui desapareguda. El frontis és coronat per un campanar d'espadanya de dues
obertures.
A l’interior hi ha un cor
postís. L’edifici eclesial forma un tot en la rectoria adossada.
És un monument protegit i
inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
Text i recull dades: Miquel
Pujol
Mur.Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada