El conjunt de Sant Jaume de
Vallhonesta, l’ermita i l’antic hostal, es troben dins del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i Serra de l'Obach a la carena (485 m. alt.) que separa
els termes municipals de Sant Vicenç de Castellet, Mura i el Pont de Vilomara.
Antigament havia estat un nucli agregat junt amb l'antic hostal,
ara en ruïnes, i altres edificacions desaparegudes.
La capella de Sant Jaume es troba a la banda sud del conjunt de Sant
Jaume de Vallhonesta.
És tracta d'una capella del segle XII d'origen romànic refeta al segle
XV, en bon estat de conservació.
Té una nau central coberta amb volta de canó acabada en absis semicircular i una nau annexa a la dreta coberta amb teulada d'un vessant.
Conserva un cloquer d'una finestra sense campana situat sobre
el mur de la porta principal i al centre d'aquest; a la part superior hi ha una
creu de ferro.
La porta s'obre a la banda est i és d'arc de mig punt adovellat de
pedra. La dovella central conserva una inscripció en mal estat, amb una creu
central, la data 1479 a la part inferior i la inscripció que diu que va ser
reformada per l'hereu Marcet.
L'interior no presenta elements remarcables i es troba arrebossat.
L'obra exterior és de pedra de diferents mides amb les cantoneres de
blocs ben escairats. A sotateulada a la banda del mur té una decoració
pictòrica formada per un seguit de signes vermells sobre un estuc de calç blanc
?
Es troba situada en un desnivell del terreny i sobre una gran roca.
Sant Jaume de Vallhonesta és una ermita romànica protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Hostal:
Encara que hi ha l'ermita, el més popular de
Sant Jaume de Vallhonesta era el seu hostal, un dels més antics i famosos
hostatges que hi havia per a la gent que transitava el camí ral, que era
la via de comunicació més ràpida entre Manresa i Barcelona. Els primers
documents sobre l'hostal daten del segle XV, encara que la seva construcció és
anterior. En un cadastre del segle XVII constava que les quadres de l'hostal
podien acollir fins a 70 mules, la qual cosa ens demostra la quantitat de
trànsit que hi havia pel camí i que feien parada a Vallhonesta.
Durant la guerra del francès (1808 - 1812)
l'hostal va ser utilitzat com a caserna militar i centre de defensa del camí
ral i els seus municipis propers. El 4 d'abril de 1810 a l’hostal es van fer
presoners 260 soldats francesos, que després d’haver assaltat Manresa, fugien.
A finals de febrer de 1811, els francesos van cremar l'hostal, que va
necessitar rehabilitació.
Durant la postguerra (1939 - 1970), Sant
Jaume de Vallhonesta també va ser testimoni de l'activitat dels maquis.
El mas va estar en funcionament fins a mitjans del segle XX, però després al ser abandonat, el seu deteriorament va ser molt ràpid i ho va ser encara més per l'incendi que es va produir el 1985, on van cremar les seves bigues de fusta.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada