L'església de Sant Pere de
Vallhonesta és dins l'antic terme del castell de Castellet. Es situada a la banda de
llevant del municipi, al vessant meridional de la vall del torrent de Rubió i
dominant el petit enclau dels masos de Vallhonesta.
Inicialment el lloc de Vallhonesta formava una quadra jurisdiccional
independent que va estar en mans de diferents famílies feudals. El 1115 els
feudataris eren els Guàrdia de Montserrat, i no tornem a saber res més fins el
1375, quan el rei vengué la seva jurisdicció juntament amb les de Mura i
Granera a Pere de Planella; a mitjans del segle XVI fou propietat de la família
Aymerique i, per aliança matrimonial, passà als senyors de Rajadell i
Vallformosa que la posseïren fins al segle XIX. Des de l'any 1850 forma part
del municipi de Sant Vicenç.
Hi ha poca documentació referent a l'església, essent la primera del
1115, quan Bernat de Guàrdia dóna a la seva muller Ermessenda béns situats a la
parròquia de Sant Pere de Vallhonesta; posteriorment es citada a les
llistes de les parròquies del bisbat de Vic anteriors al 1154, en les que
trobem la parròquia de Valle honesta; a les llistes del 1361 i de 1438 ja no
surt, probablement perquè perdé la condició de parroquial per causa de la pesta
negra, passant a ser sufragània de Sant Vicenç de Castellet; el 1685 és
sufragània de Sant Vicenç de Castellbell, tornant a dependre de Castellet el
1870, quan aquesta recupera les funcions parroquials.
Sant Pere de Vallhonesta és una església construïda al segle XII a
partir d'obres anteriors (segle XI i probablement pre-romànic).
És una construcció d'una sola nau amb l'absis a llevant decorat amb
cinc grups d'arcs llombards cecs entre bandes i una finestra al mig d'arc de
mig punt, cobert amb volta de quart d'esfera i sobrealçat a partir dels arcs
llombards amb un aparell més petit.
L'element més singular és el campanar a ponent, que forma quatre
obertures molt esveltes situades en dos pisos en un mur que continua respecte
el mur de l'església. Les quatre obertures són cobertes amb arcs de mig punt de
petites dovelles. En el mateix mur, a més dels forats de les bastides, hi ha una
espitllera central.
L'interior es troba bastant malmès, tot i que conserva una antiga
decoració de pintura de temes geomètrics o florals estilitzats, gairebé
idèntiques a les del Marquet o Matadars, però que es van malmetre al ser
decorada i pintada de nou el 1884.
Al mur de tramuntana hi ha l'afegitó d'una sagristia també tardana a la
que s'accedeix a través d'una porta des del costat esquerre interior de
l'absis.
La volta interior, de canó, va ser revestida tardanament per altra
volta recolzada sobre dos arcs formers adossats interiorment als murs de la
nau, per això l'interior és força més estret que l'exterior.
La portalada s'obre al mur de migjorn, d'arc de mig punt adovellat, que
va ser reoberta en la restauració entre 1952-55, tapant la porta tardana
que s'obria al mur de ponent.
A la part final de l'església hi havia un cor modern al que s'accedia
per una escala al costat de la porta. També es conserva un sarcòfag de pedra
romànic, així com la pedra de l'antic altar que ara es troba a l'exterior de
l'església.
A l'interior hi havia dos altars laterals que van desaparèixer durant
la Guerra Civil de 1936: un dedicat a la Verge del Roser i altre Sant Josep.
Altres elements d'interès històric
que es conserven són: l'ara de pedra de l'altar, una pica baptismal que està a
l'exterior, i diferents lloses amb inscripcions de l'antic cementiri. També es
conserva un sarcòfag de pedra romànic, així com la pedra de l'antic
altar que es troba a l'interior de l'església
Aquesta església fou restaurada
entre els anys 1952 i 1955 i les obres s'han millorat en successives campanyes,
sempre però només a l'exterior.
A observar l’edifici del seu costat
o casa del campaner. Tot el conjunt mostra que hi ha persones que estimen i
cuiden l’entorn.
Sant Pere
de Vallhonesta és una església romànica catalogada com a Bé Cultural d'Interès
Local.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada