En la recerca habitual de dades he
llegit una entrada del Centre Excursionista de Navàs que m’ofereix una
descripció detallada tant de la història, de l’arquitectura i de les restes de l’església
de Santa Maria de les Esglésies. Prenen com a base principal dita crònica
aprofito per escriure aquesta meva:
Abans de l’any 983, al pla de les
Esglésies hi existien probablement quatre petites esglésies amb vida eremítica,
dedicades respectivament a Santa Maria, Sant Llorenç, Sant Pere i Sant Joan.
Als documents de l’època hi apareixen com les Esglésies Clavades.
Al 983, aquestes quatre esglésies,
s’havien unificat al lloc de l’actual església per fer vida comunitària en un
monestir dedicat alhora a Sant Maria, Sant Llorenç, Sant Pere i Sant Joan.
Llavors hi vivien monges benedictines, dependents del monestir de Sant Llorenç
prop Bagà.
Al 1038 es fa la consagració de
l’església romànica amb la presència del bisbe Eribau d’Urgell; Folc, vescomte
de Cardona i l’abat Ponç de Sant Llorenç prop Bagà. Aquest temple era molt semblant al veí de Sant Cugat de Salou, o
Racó, doncs hi havia una rivalitat entre els monestirs de Sant Llorenç
prop Bagà i el de Santa Maria de Ripoll pel control de la zona,
doncs Sant Cugat era una possessió del cenobi del Ripollès.
La
construcció tenia planta de creu grega, de la que només s'ha conservat el braça
nord del transsepte, convertit actualment en la capçalera del temple.
Exteriorment el mur nord està decorat amb arcs de mig punt i lesenes. També
presenta restes d'arcs cecs en el mur de ponent, al damunt del teulat de la
sagristia afegida en el segle XVIII.
A principis del segle XIV el monestir va
desaparèixer i l’indret va quedar com a simple parròquia amb el nom de Sant
Maria de les Esglésies. En aquest moment fou substancialment reformada, perdent
el suposat aspecte de rèplica de Sant Cugat en petit, Més tard passà a ser
sufragània de Sant Cugat del Racó.
Durant la
reforma del segle XVII es suprimeixen els braços est i oest de la planta de
creu grega. El del costat sud es modifica, augmentant la seva longitud,
convertint-lo així en una nau rectangular. En el seu mur de ponent s'obre
l'actual porta d'accés, de mig punt i feta amb grans dovelles.
Amb la desamortització, a l’any
1835, el monestir de Sant Llorenç prop Bagà deixa de ser el propietari dels
masos que li restaven a la parròquia.
Després de 1939 deixa de funcionar
com a església i es converteix en un cobert.
El seu estat de conservació va
arribar a ser molt deplorable i, a l’any 2008 el Centre Excursionista de Navàs
n’inicia la seva restauració amb la col·laboració de l’Ajuntament de Navàs.
Objectes d’interès:
Peu d’altar: Es conserva clavat al
presbiteri un peu d’altar d’època romànica. Té forma tronc piramidal. Hi ha un
forat, on hi havia la lipsanoteca o capsa amb relíquies.
Taules d’altar: Se’n conserven dues,
una a prop del peu d’altar i l’altra a prop de la porta d’entrada. Tenen forma
rectangular amb un encaix per posar-hi l’ara o pedra amb relíquies.
Tomba: Al peu del presbiteri, a
terra, hi ha excavada una tomba col·lectiva. A la llosa, hi ha la data de 1797,
s’hi enterraven la gent del mas de les Esglésies.
Peus d’altar: L’altar de Sant Cugat
del Racó té dos peus treballats i decorats, que procedeixen de les Esglésies.
Quan van ser trobats formaven part de l’escala d’una tina.
Santa Maria de les Esglésies és
una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de
Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Molt interessants les teves aportacions, fruit de la recerca. Moltes gràcies
ResponElimina