SANT CUGAT DEL RACÓ. NAVÀS. BAGES

TERRES DEL BAGES

Sant Cugat del Racó, també antigament Sant Cugat de Salou és un poble (26 h. 2009) situat entre els nuclis de Castelladral i de Navàs.  Sant Cugat del Racó consta d'un petit nucli on hi trobem l'església del mateix nom i algunes cases, però majoritàriament està constituït per nombrosos masos dispersos.

L’església de Sant Cugat del Racó es troba en un planell elevat acompanyada d'una masia i del clos del cementiri que es troba a poca distància. És una església dedicada a Cugat màrtir i un dels monuments més destacats del municipi.

El lloc apareix documentat el 925 quan el comte Miró de Cerdanya féu testament, i cedí, entre altres deixes, al monestir de Sta. Mª de Ripoll el seu alou que diuen Ecclesias Clavatas. Malgrat que en l'alou no consta que tingui cap església, es creu que la tenia, perquè el 938 és esmentada en el precepte que el rei Lluís IV conegut com l’Ultramarí concedí al monestir de Ripoll. Molt aviat adquirí la categoria de parròquia que perdé a l'unir-se a la de Castelladral.

L'any 1040 la trobem documentada com Sant Cugat de Castelladral, ja que es trobava dins del terme d'aquesta fortificació, però ja en 1293 apareix com a Sant Cugat de l'Alou, fent referència a l'alou que tenia en aquest indret el monestir de Ripoll. D'aquí ve l'altre nom amb que se l'anomena: Sant Cugat de Salou.  En 1689 està documentada com Sant Cugat del Racó, nom amb que es coneguda en l’actualitat i manté la condició de parròquia.

Depengué del monestir de Ripoll fins a la desamortització eclesiàstica (1835) i passà aleshores a dependre del bisbat de Solsona.

El temple actual és en essència el que es va construir en el segle XI, si bé anteriorment ja hi va haver una església en aquest indret. D'aquesta primera edificació es conserven els fonaments de la capçalera, que era de planta trapezoïdal, un tenant d'altar i dos capitells. Els dos capitells es conserven en el Museu Comarcal de Manresa i es creu que formaven part de l'arc triomfal del temple pre-romànic. És creu que eren iguals, malgrat que un d'ells està molt deteriorat. Estan decorats amb motius vegetals, a base de fulles lanceolades i flors de set pètals circumscrites en el cimaci.

L'església presenta una planta de creu grega, amb dues naus creuades, al centre de les quals s'alça una cúpula sobre trompes que a l'exterior acaba amb un cimbori cilíndric. Les naus són gairebé totes de la mateixa alçada i estan cobertes amb voltes de canó. La capçalera, actualment, solament conserva l'absis central i l'absidiola de tramuntana, ja que la de migdia fou suprimida al segle XVII al construir-se la sagristia. Totes les finestres són de mig punt, adovellades i de doble esqueixada.

Exteriorment presenta una decoració típicament llombarda, que quasi ocupa tots els murs. La capçalera i els murs frontals de les naus són decorats amb arcuacions cegues i lesenes. La porta, a migdia, és d'estil gòtic tardà (XVI), en substitució de la romànica.

En el punt de dels braços de la creu grega s'alça, exteriorment, un cimbori cilíndric, únic a Catalunya, ja que els cimboris d'altres esglésies d'aquesta època són prismàtics. El cimbori és de poca alçada, i presenta una decoració amb finestres cegues. Aquestes estan situades sota el ràfec de la teulada i donen la volta a tot el tambor circular. En aquest mateix punt, a l'interior, s'eleva una cúpula, que passa del quadrat a l'octògon mitjançant trompes. Està coberta amb mitja esfera i revestida amb argamassa, encara que a l'acabament queda una part de l'aparell descobert, que permet veure la disposició dels petits carreus en espiral.

Al frontis de ponent s'alça el campanar d'espadanya de dues obertures. Anteriorment hi havia hagut un comunidor que seria suprimit en les restauracions del segle XX i substituït per l’actual.

Sant Cugat del Racó és una església romànica  inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau