Pelagalls
és un poble (31 h. 2009/ 411 m alt.) situat al sud del poble de les Pallargues,
a l’esquerra del riu Sió. El lloc de Pelagalls està documentat des de l'any
1057. Al segle XIX formà el municipi de Pelagalls i Sisteró. De la seva església parroquial depenen
Sisteró, Goloron i Queralt de Meca.
Sant
Esteve de Pelagalls és esmentada en la acta de consagració de l’any 1098 de
l’església de Santa Maria de Guissona. L'actual temple és una reconstrucció del
segle XII del primitiu edifici romànic. El 1968, quan es procedia a una
restauració de l'edifici, es trobà sota
l'altar un reliquiari policromat amb el pergamí de
l'acta de consagració, efectuada el 14 de novembre de 1180 pel bisbe
d'Urgell, Arnau de Preixens. El document anava acompanyat
d'unes relíquies de sant Ermengol, sant Llàtzer i d'altres sants
L’església
és un edifici romànic tardà que consta d’una sola nau coberta amb volta de
canó. El mur és de carreus regulars de mitjanes dimensions
i la coberta a dues aigües. L'absis,
situat a la banda d'orient i cobert amb lloses de pedra, és de grans dimensions
i semicircular. Al centre hi ha una finestra senzilla de doble
esqueixada, sense cap decoració realitzat amb una sola pedra tallada amb gran
precisió. A la banda nord hi ha dues pilastres escalonades, completament
llises, com a contrafort. Sota la teulada i coronant el mur hi
ha una petita cornisa, sobre mènsules i sense decoració que rodeja
tot l'edifici.
Posteriorment,
al segle XVIII, s'hi va afegir un creuer, realitzat amb carreus de pedra,
donant a la planta la configuració gairebé de creu grega. A la mateixa
època, o una mica més tard, es va construir, al damunt del mur d'entrada un robust campanar de
pedra ben tallada, l'aresta del qual cau verticalment sobre el centre de
la portada.
Destaca la
portalada del mur de ponent, del segle XII, formada per tres arquivoltes que es
recolzen sobre columnes monolítiques amb llurs capitells. L’arquivolta
exterior ho fa sobre dues parelles de columnes. Els arcs parteixen de
l'interior del mur i la portada s'obre en un cos que sobresurt, col·locat
al frontispici de la façana i coronat per una cornisa.
Tot junt forma un rectangle que es recolza sobre un basament,
format a cada costat per dos sòcols corbats i un altre de forma de prisma. Els
capitells estan decorats amb motius, vegetals, geomètrics i animals.
L’arquivolta exterior està decorada amb motius fruitals, pomes o cireres.
El timpà,
és presidit per una figura central hieràtica, dreta, vestida
amb ornaments litúrgics amb els braços lleugerament aixecats i
estesos en actitud orant, porta la barba i una corona al cap,
segurament es tracta de la "Maiestas Domini". Aquesta figura de Crist
és tancada dins d'una màndorla que està sostinguda, un a cada costat,
per dos personatges drets, apòstols o àngels, en actitud de
reverència i amb túniques de plecs acanalats. Els tres personatges
miren endavant amb uns ulls grans i inexpressius. Dins la màndorla, decorada en
part només per anagrames, i sota el braç dret del personatge central, hi
ha un cercle amb una flor oberta de vuit pètals. Sota
dels peus, a la mateixa llinda de la portada, hi ha un petit emblema gravat,
d'interpretació imprecisa.
Detalls: Al
petit cementiri contigu a l’absis de l’església es conserven sis esteles
discoïdals, que es poden datar al segle XII, probablement encara es troben al
seu lloc original. El motiu de la creu circumscrita de quatre braços iguals és
molt utilitzada pel cristianisme i simbolitza la immortalitat.
En aquesta
església s’hi ha trobat, gravats damunt les pedres, el nombre més gran de tot
Europa de rellotges de sol.
Una altra
de les sorpreses que amaga és una sèrie de grafits que no per humils deixen de
ser dignes d’interès. Els grafits que es conserven de
Pelagalls es troben en tres llocs; la portada, el mur nord i
l’absis.
Sant
Esteve de Pelagalls és
una església romànica declarada com a Bé Cultural d’Interès
Nacional.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada