Les primeres notícies de l'església
la situen dins l'antic terme de Néspola, al lloc anomenat de Palau Aveza i com
a sufragània de la de Sant Martí de Mura.
L'església fou una fundació comtal,
i era dels senyors del castell fins que aquesta passà a Sant Benet de Bages. El
993 el comte Ramon Borrell ven a Riculf la parròquia de Sant Martí de
Néspola i les esglésies sufragànies de Sta. Maria de Palatio Avaicie i la de
Sant Abundi. L'any següent, el 994, el mateix comte ven l'església de Sta. Maria
de Palar Aveiza als senyors de Rocafort. L'any 1023 ja s'esmenta com a
parròquia de "Santa Maria de Palacio de Aveza", categoria que encara
avui conserva.
L'edifici fou reformat al llarg dels
segles, de manera que ha perdut gairebé totalment els trets de l'antiga
construcció. L'estat de conservació és molt bo, gràcies a les darreres obres de
restauració.[
Es tracta d'una església de finals
de l'època gòtica, que fou edificada sobre les restes d'un temple romànic, tot
canviant-li l'orientació est-oest per la nord-sud.
Consta d'una única nau amb
transsepte i un absis poligonal a tramuntana. En els segles XVI i XVII li
afegiren pel cantó de llevant dues capelles. La nau està coberta amb volta de
canó lleugerament apuntada.
La porta, al mur de migdia, és de
mig punt i adovellada. En aquesta façana s'obren dos ulls de bou i una molt
petita finestra. Al cantó de tramuntana adossat a l'absis s'alça un campanar de
torre de planta cuadrada y con cuatro aberturas donde se alojan las campanas,
este campanario fue restaurado en los años 80 del siglo XX, y las
campanas en los 90 del mismo siglo. Els carreus, de mides diferents, estan força disposats
en filades.
El sarcòfag de Pere de Sitjar és
obra de Berenguer Ferrer, picapedrer i escultor de Manresa. Li encarregà
Guillemona, vídua de Pere. Hi ha documentats diversos pagaments com les deu
lliures barcelonines rebudes el 16 d'agost de 1354 o les cent lliures que
l'escultor declara haver rebut de la vídua "a compliment i solució del
preu del sarcòfag". El 18 de juliol de 1356, mossèn Bernat Mateu, rector
de Rocafort autoritza el trasllat de les despulles de Pere de Sitjar des del
cementiri al nou sarcòfag, emplaçat dins l'església de Sant Vicenç del castell.
Uns cent anys després fou traslladat a l'església parroquial de Sant Maria.
Durant la Guerra Civil es portà a la Cova de Manresa per evitar
la seva destrucció. Retornà a l'església un cop acabat el conflicte.
El sarcòfag reposa en una fornícula
gòtica sobre dues mènsules antropomòrfiques. Damunt la tapa del sarcòfag es
troba la figura jacent del difunt, que fou l'últim senyor laic de Rocafort.
Vesteix indumentària militar, porta espasa i punyal i recolza els peus en un
lleó.
En 1994 el artista Angel
Millán, pintó los murales para la sacristía.
Santa Maria de Rocafort és una obra inclosa en
l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada