POC A POC PER LA NOGUERA
Baixaven de Ponts a Artesa de Segre
i ens va sorprendre la vista de la petita església i el seu cementiri molt a
prop de la carretera. Encara més al no
trobar cap rètol que ens indiqués el nom.
Després de consultar en IGC vam
esbrinar que era Sant Sebastià, del poble d’El Gos o també de Castellnou del
Gos, com altre possible i anterior nom.
El Gos és un llogaret ( 26 h. 2009)
del municipi d’Oliola, a l’antic terme forà de Ponts
No es disposa de notícies
documentals d’aquesta església parroquial, però en tot cas no apareix a la
relació d'esglésies anteriors a l'any 1300 del volum XVII de l'obra
Catalunya Romànica. El lloc de "Lo Gos" apareix entre els pobles
que formaven part de la baronia d'Oliola el segle XV, després de la desfeta del
comtat d'Urgell el 1415. Posteriorment, el 1632 el Gos era indret propietat de
Dalmau III de Queralt, el comte de Santa Coloma que esdevingué virrei de
Catalunya. El lloc s'inseria en el grup de localitats de la mateixa propietat.
Es tracta d'un conjunt aïllat:
l’església i el cementiri. L’església és un edifici d'una sola nau, de
petites dimensions, capçada a llevant per un absis semicircular i amb
una capella lateral, construïda posteriorment al sud. Està construïda
amb aparell de carreus rectangulars ben escairats de gres disposats
en filades ben horitzontals. Darrera la capçalera hi té el cementiri, els murs
del qual s'adossen al mur lateral nord i a la capella, de manera que l'absis
queda integrat en l'espai funerari.
La teulada de la nau és a
doble vessant, feta actualment amb teula àrab. En canvi la coberta de
l'absis és de lloses de pedra. Les façanes estan rematades amb
una cornisa de pedra motllurada sota el ràfec.
La façana principal està
caracteritzada pel campanar d'espadanya, gairebé de la mateixa amplada que la
façana, de dos ulls d'arc de mig punt i acabat en forma triangular aguda.
La porta, en el centre axial de la
façana, és d'arc adovellat, amb l'extradós de mig punt i l'intradós
apuntat i amb la directriu motllurada formant una mena
d'arquivolta senzilla. L'única obertura d'aquesta façana és una senzilla
finestra rectangular a sobre de la porta.
Al centre del mur septentrional hi
té un contrafort. Al sud l’anomenada capella que havia fet funcions
de sagristia.
L'interior es resolt amb
una volta de canó de mig punt. L'absis, de la mateixa amplada que la
nau, s'obre a aquesta mitjançant un senzill arc presbiteral.
Aquest edifici s'emmarca en la
tradició de les tipologies romàniques, però construïda en una època i un
llenguatge formal dins del gòtic tardà. És un cas similar al d'altres
esglésies de la comarca, com Sant Miquel del mas Pinós (Tiurana).
Sant
Sebastià del Gos és
una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades. Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada