Benavent de la Conca ( antigament
Benavent de Tremp) és un poble (25 h. 2009/1004 msnm.) situat a l’extrem SE de
la conca de Tremp, a la capçalera de la vall del riu de Conques, tributari de
la Noguera Pallaresa. El castell
de Benavent és documentat el 1055 entre els termes del castell de
Biscarri. Al segle XIV el lloc ja era integrat a la baronia d’Orcau . Des
del 1970 forma part del municipi d’Isona i Conca Dellà.
L'església està àmpliament
documentada al llarg dels segles, des del 1068 (testament d'Arsenda,
muller d'Arnau Mir de Tost), fins a visites pastorals del segle XVIII. Tingué
sempre categoria parroquial, i en depenia l'església de Mont-repòs de Montadó.
És un temple
originalment romànic, del qual actualment en queda poca cosa. A partir de
mitjan segle XVIII comença a rebre diverses afectacions que la
transformaren completament. Es conserven alguns elements, de l'edifici
primitiu, com la major part del mur nord, però la nau, els absis, la sagristia,
etcètera, foren refets del tot. Actualment és d'una sola nau rectangular, i la
majoria de parets són de l'obra del segle XVIII.
Església renaixentista d'una
sola nau amb coberta de dues aigües, de teula àrab. La façana de
ponent en un gran contrafort amb una espadanya de dos ulls.
El portal, d'arcada de mig punt,
està situat al mur de migdia on s'aprecien el carreus reblats vistos, arrebossats a
les altres façanes. El 1633 és la data que
consta a la clau de la porta.
Al costat oposat de la porta hi ha
el fossar.
Al Museu Nacional d'Art de Catalunya
es conserven dos interessants elements romànics de l'ornamentació interior de
l'església: una taula de baldaquí, i un frontal d'altar. La taula de
baldaquí presenta un Crist en Majestat, mentre que el frontal d'altar presenta
també el Crist en Majestat, però acompanyat dels símbols dels quatre
evangelistes i dels dotze apòstols. Totes dues són del segle XIII, més
primitiu el baldaquí, més tardà (pot arribar a ser del XIV) el frontal
d'altar.
Santa
Margarida de Benavent de la Conca és
una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada