La Torre del Breny, coneguda popularment com la Torre dels Dimonis, és un sepulcre monumental romà construït
al segle III a pocs metres on conflueixen els rius Cardener i Llobregat.
El seu posicionament és particular, ja que malgrat formar part del terme
municipal de Castellgalí és situat entre els termes de Pont de Vilomara i Sant
Vicenç de Castellet.
Una de les llegendes que s'expliquen
sobre el monument ens explica que va ser construït en una sola nit per un savi
diable ajudat per una vella amiga que li duia les pedres que li feien falta.
L'endemà, mentre la vella duia a l'espatlla una de les grans pedres, el diable
li va dir amb veu de tro: "Seny! No t'has adonat que ja s'ha acabat la
Torre del Breny?" Així deixà amb un pam de nas a la vella.
L’any 1678 és coneguda amb el nom de
Gombreny. Posteriorment com a Gran Breny. Aquest nom actual sembla ser una
falsa grafia d' Elbreny , derivació probable d’Elderind,
propietari dels terrenys al segle X.
És un edifici en forma de temple
sense pòrtic i es mantingué en bon estat de conservació fins el 1870, que en
fou destruïda la part superior. Els seus carreus es feren servir per construir
una resclosa al riu.
Té planta quadrada, d’uns 10 m de
costat, cobert amb volta. La part de dalt era una cel·la amb cobert de doble
vessant. Al cantó oest hi havia un relleu que representava una figura femenina
nua, entre dos lleons.
Entre el 1984 i el 1985 hom hi ha
realitzat intervencions arqueològiques. L’aixecament planimètric ha demostrat
que el monument no és exactament quadrat, mentre que l’excavació ha documentat
el sistema de fonamentació, consistent en un caementicium (ciment romà) encofrat,
damunt del qual i als angles, apareixen dues filades més de blocs.
Per uns dibuixos de l’historiador francès
Alexandre de Laborde, que va visitar el monument l’any 1805, abans de la seva
destrucció. En ells pot apreciar-se la monumentalitat, les dimensions i uns
interessants detalls ornamentals. Així sabem, per exemple, que a la part
superior del cantó oest s'hi erigia un fris que representava una figura
femenina nua, acompanyada per a dos lleons i motius vegetals.
Si es conservés sencer, malgrat el
seu mal estat de conservació i de presentació seria considerat un dels
mausoleus més importants que queden de la Hispània dels romans. No obstant, és
el principal monument d’art romà a la comarca del Bages
La Torre del Breny és una obra
inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fotografia pertanyen al cartell del
monument.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina