Guixers és un municipi de
la comarca del Solsonès, amb capital a la Casa Nova de
Valls i, alhora, una de les 7 entitats de població o pobles que hi ha al
municipi. Cap d'aquestes set entitats (ni tan sols la capital o la que dóna nom
al municipi), però, té un nucli de poblament agrupat, ja que es tracta de
veïnats de poblament dispers (masies) que deriven de l'antiga divisió
parroquial. Potser per això el nom oficial del municipi originari era Guixers
i agregats.
L’església de Sant Martí de Guixers,
que dóna nom al municipi, anomenada també de la Trinitat o de Velianes, és
situada vora uns camps al peu del camí, entre la rasa del Sastre a llevant, i
el torrent de Castelltort a ponent, les aigües del qual donen al riu l’aigua de
Valls, que corre 1 km més avall.
Aquesta església surt esmentada per
primera vegada el 16 de setembre de 1088, data en què el comte Ermengol IV
d’Urgell i la seva muller Adelaida cediren a Santa Maria de Solsona sis esglésies
parroquials, entre les quals hi havia Sant Martí de Guixers (“Gissers”).
Anys més tard, el 19 de març de
1343, Guillem, abat de Tavèrnoles, confirmà l’obligació que el prior de Sant
Llorenç, Bernat, disposà als homes de Linya sobre els drets i els rèdits de la
parròquia de Sant Martí de Guixers.
Aquesta església fou sufragània de
la parròquia de Castelltort.
L’església consta d’una nau
rectangular, capçada a llevant per un absis quadrat. El conjunt es veu
clarament que ha estat sobrealçat. El parament ha estat fet amb carreus de
pedra tosca ben tallats i posats molt ordenadament en filades.
La teulada és a dos vessants i el
frontis, a ponent, és coronat per un campanar d’espadanya amb dues llargues
finestres cobertes amb un arc de mig punt.
Rep la llum de llevant per la
finestra de l’absis, de doble esqueixada i coberta amb arc de mig punt
adovellat i amb la part baixa dels muntants i l’ampit d’una sola peça. N’hi ha
una altra de molt semblant al mur que dóna a migjorn, si bé aquesta presenta un
esbiaix molt pronunciat.
La que hi ha al mur de la sagristia
és posterior i resolta amb un bloc rectangular d’on foren retallats un arc de
mig punt i un altre formant l’ampit i la part baixa dels muntants.
La porta s’obre a migjorn i és
coberta amb un arc de mig punt adovellat.
A l’interior, la volta és apuntada,
amb un arc pre-absidal, també apuntat.
L’absis presenta al cantó de
l’evangeli, una cornisa de pedres
trapezoïdals amb bisell.
El mur nord és amagat a l'exterior
per una capella de l'any 1663 dedicada a Sant Miquel, la sagristia
(d'arc de mig punt i similar en la forma i posició a la de l'església
de Sant Julià de Ceuró) i una escala que permet l'accés al campanar i que
és similar a les de les esglésies de Sant Julià de Canalda i
de Sant Martí de la Corriu.
Una pedra angular del cantó de
migjorn de l’absis, presenta uns buidats
semblants a quatre nínxols.
Per la seva tipologia i per la
tecnologia emprada en la seva construcció, aquesta pot ésser situada vers el
final del segle XII o el principi del XIII, en el moment en què hom torna a
emprar el tipus absidial rectangular.
Un dels elements interessants
d’aquesta porta i també del temple, el constitueixen els ferros amb què aquesta
porta ha estat ornamentada. Tot i que pensem que es tracta d’un element
treballat en època posterior al romànic, sí que és evident que l’artesà que
elaborà aquest treball ho féu tot seguint els models utilitzats els segles XII
i XIII. La manera com ha estat acabat aquest treball i el sistema adoptat per a
clavar-lo a la porta, amb uns claus molt petits i gairebé sense cabota, és el
que ens porta a pensar que ens trobem davant un treball possiblement força
posterior.
Sant Martí
de Guixers,
coneguda també com les
Volianes o l'església de la
Trinitat és un monument protegit i inventariat dins
el Patrimoni Arquitectònic Català.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada