Sant
Salvador de Toló és un poble (51 h. 2009/791 msnm.) situat al vessant esquerre
de la vall de Conques, al peu de la serra de Campanetes.
L'origen de la vila, cal anar-lo a
buscar al castell de Toló, que fou un dels castells conquerits o fundats
per Arnau Mir de Tost per al comte d'Urgell, però que en els
pactes amb el de Pallars passà a jurisdicció pallaresa. Cal tenir en
compte que la filla d'Arnau Mir de Tost, Valença de Tost, es casà amb el
comte de Pallars Jussà, Ramon V. El de Tost llegà el castell de Toló a la
seva filla i al seu nét Arnau, que més endavant seria comte de Pallars Jussà,
en el seu testament del 1071.
El lloc depenia del castell de Toló,
pertanyent al vescomtat de Vilamur. Fou municipi independent fins el 1970.
L’antic terme comprenia els llogarets i les caseries del Mas de Guillem,
Mereia, Perolet, Castellnou, Toló o Sant Vicenç de Toló, Mata-solana ,
la Ferreria, Presquiró i l’hostal Roig. Comprenia encara la casa i antic
priorat i quadra de Bonrepòs i el despoblat de Montllor.
El 1937, dins del moviment
general de rebuig dels noms de sants per a designar les poblacions catalanes,
aquest municipi s'anomenà Vila
de Toló.
Havia estat cap del
municipi del seu mateix nom fins al 1970, quan, amb els també
aleshores municipis d’Aransis i Sant Serni formaren el nou terme
municipal de Gavet de la Conca.
L'església parroquial de Sant Salvador de Toló és
l'església principal de l'antic terme de Sant Salvador de Toló. Manté en
teoria el seu caràcter de parroquial, però en realitat depèn de la parròquia
de Vilamitjana, com les altres parròquies del terme al qual pertany.
És esmentada ja el 1088, quan
Ermengol IV d'Urgell i la seva muller Adelaida donen aquesta església a la
canònica de Santa Maria de Solsona. Aquesta donació fou confirmada
el 1097 pel papa Urbà II. Tanmateix, a ran de la consagració de
la nova església de Solsona, el 1163, el bisbe d'Urgell manifesta
la voluntat de mantenir dins del seu bisbat la jurisdicció de Sant Salvador de
Toló.
L’any 1758: en depenien
l'església sufragània de Sant Vicenç de Toló i la capella de Sant Roc
de Mata-solana.
De l'obra romànica a penes
en queda res més que algunes filades de pedra de la façana meridional, on
sembla conservar-se les restes d'una finestra en forma de creu.
Sant Salvador de Toló és una
església d’una nau coberta amb una volta de canó sobre tres arcs torals de mig
punt i amb la capçalera recta; està acompanyada de capelles laterals. Els seus
murs interiors es troben emblanquinats; un fort desnivell fa que la capçalera
quedi al damunt d'un nivell del terra situat força més avall; en fer-se la nau,
va tancar un espai que ha quedat buit i el mur de la capçalera va ser aixecat
de força més avall que el terra de la nau.
El frontal té un portal en arc de
mig punt amb un marc de dovelles i carreus de peces grans i ben escairades, una
fornícula amb imatge al damunt, un òcul motllurat a mitja alçada i una cornisa
angular.
Els seus murs són de pedra vista amb
carreus a mig picar, matussers, irregulars i disposats en filades més o menys
uniformes, tot d'un material terròs.
Campanar de planta gairebé quadrada és situat al costat dret del temple. Està capçat per una cornisa motllurada i un terrat amb barana d'obra. La cel·la queda oberta amb finestres d'arc de mig punt, una a cada cara; hi pengen campanes. Té l'esfera d'un rellotge sota de la finestra frontal, únic element que trenca la nuesa dels seus murs.
Campanar de planta gairebé quadrada és situat al costat dret del temple. Està capçat per una cornisa motllurada i un terrat amb barana d'obra. La cel·la queda oberta amb finestres d'arc de mig punt, una a cada cara; hi pengen campanes. Té l'esfera d'un rellotge sota de la finestra frontal, únic element que trenca la nuesa dels seus murs.
Sant
Salvador de Toló és una església inclosa en l’Inventari del Patrimoni
Arquitectònic de Catalunya.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada