dissabte, 20 d’abril del 2019

SANTA MARIA DE DUSFORT. CALONGE DE SEGARRA. ANOIA

PAS A PAS PER L’ANOIA.

Dusfort, també sovint anomenat popularment Durfort és un poble (25 h. 2009) i cap del municipi de Calonge de Segarra. Aquest topònim d’arrel celta significa “reducte fort” concepte certament creïble tenint en compte la seva ubicació en el cim d’un puig cònic, difícilment expugnable. 


L’església de Santa Maria inicialment era la capella del Castell anomenat de “Follia”. Sembla ser que aquest Castell va néixer del segle X a l’IX com un castell termenat dins el territori d’expansió del comtat de Manresa. El document més antic on apareix, datat el 1040, mostra la donació del vescomte Eriball de Cardona a la canònica de Sant Vicenç de Cardona, a la que va pertànyer fins el segle XIV. Actualment un gran casal encara anomenat “Castell” s’alça en aquest espai.


La primera referència documental de l’església de Santa Maria, correspon també a l'any 1040, al terme de Fulià, que s'anomenaria "Dusfort" al segle XII. En un primer moment, l'església tenia funcions de parròquia, i posteriorment va ser sufragània de l'església parroquial de Sant Vicenç de Conill, fins al 1878, moment que passà a dependre de l'església parroquial de Sant Pere de Mirambell

Està situada a un extrem del poble, aïllada de qualsevol edificació, Integrada dins del conjunt del cementiri local. Edifici molt remodelat amb el pas del temps, que presenta una nau única, de planta rectangular, coberta interior en volta de canó, capelles laterals i capçalera plana.

Té una coberta exterior a doble vessant, amb els aiguavessos escopint als murs de tramuntana i migjorn, respectivament.



A la façana de ponent de l'edifici, s'obre una petita obertura de forma espitllada, damunt de la qual, se situa un campanar d'espadanya de doble ull, d'arc de mig punt. L'obra presenta un parament de carreus mitjans, ben escantonats i disposats en filades horitzontals.

Santa Maria de Dusfort és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada