Al costat del petit poble d'Orcau
s'alça un turó coronat per les restes del castell i del recinte fortificat. El
castell es esmentat per primer cop l’any 1010 com a Castro Orcall. Va ser
erigit en el moment més intens de les ràtzies andalusines. La construcció és
conformada per un doble recinte emmurallat del qual es conserven els fonaments
dels murs i torres circulars del perímetre exterior, mentre que de l'interior,
més ben conservat, es conserva la planta quadrada i part de les bestorres dels
angles de planta de mig cercle o tres quarts de cercle. Els paraments que en
resten revelen una construcció feta amb pedra petita i amb obertures
d'espitlleres.
L’església del Castell d’Orcau va
estar primerament sota l’advocació de Santa Maria, i després, a la Mare de Déu
de la Pietat. En el segle X, la
fortalesa de la que formava part , era dels comtes de Pallars, a partir del
segle XI, el llinatge nobiliari dels Orcau va tenir la guarda i jurisdicció.
Documentada des del 1074, va perdre
el caràcter parroquial en el segle XVI, substituïda per la nova església a la
vila.
Del temple, obra del primer romànic
o romànic llombard del segle XI, resten només part de l'absis i el mur de
tramuntana. A partir de les restes conservades i de les fotografies anteriors abans de l'ensulsiada, sabem que el temple era d'una nau, coberta amb volta de
canó sobre arcs torals, i absis semicircular cobert amb volta de
quart d'esfera. La porta d’entrada era al mur sud. L'exterior de l'absis
presenta decoració a base de dobles arcuacions cegues separades per lesenes.
Va mantenir-se en peu fins el 1962, quan
es va esfondrar la volta i tota la meitat sud.
Cap l’any 1928 es va extreure la
part de pintures murals romàniques. Avui estan conservades fragmentàriament al
Museu Nacional d'Art de Catalunya. Representen figures d'apòstols sobre un fons
de bandes de colors amb evocacions d'una línia de terra a la part inferior.
També hi havia motius vegetals i geomètrics a la finestra de l'absis.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada