Navès és el municipi més extens del
Solsonès, situat al seu extrem oriental, en contacte amb el Berguedà (Capolat,
l’Espunyola i Montmajor) i amb una petita part del Bages (Cardona).
El poblament és en gran mesura
disseminat, per bé que en alguns casos es produeixen petites agrupacions
d’algunes cases. Moltes de les tradicionals masies que formen aquest terme des
de l’època de repoblament del territori s’han mantingut habitades malgrat les
vicissituds demogràfiques i econòmiques. El despoblament ha afectat
principalment la part més muntanyenca.
El poble de Navès (85 h. 2005/610
msnm.), situat al centre dels fèrtils plans de Navès, al S del terme, és format
per un petit grup de cases que constituïen un clos en època medieval al voltant
del castell de Navès.
Prop seu hi ha l’església parroquial
de Santa Margarida de Navès, edificada amb la rectoria damunt un cementiri
cristià preromànic i sobre unes sitges que hom ha suposat ibèriques.
El primer esment conegut el trobem
en un cartolari de l’Arxiu Diocesà de Solsona on consta que Ermessèn, l’any
1100, féu donació a Santa Maria de Solsona de les esglésies de Sant Julià
d’Odro, Santa Margarida de Navès i Sant Andreu del Pujol. Segons Serra i Vilaró,
les relacions entre Ermessèn i Ramon Mir, senyor del castell de Navès, esmentat
ja el 968, quan el bisbe d’Urgell Guisad, que el tenia per compra al jutge Adó,
el traspassà a Mir, no eren del tot cordials. Ho corrobora el fet que aquest no
s’avingués a la donació i necessités de les pressions del comte Ermengol perquè
l’any 1103 donés en alou a Santa Maria de Solsona el castell de Navès i les
esglésies esmentades de Navès i el Pujol. El papa Eugeni III confirmà l’any
1150 al prepòsit de Solsona l’església de Navases. El mateix
feren Alexandre III l’any 1180 i Climent III el 1188.
En la relació de parròquies
visitades entre els anys-1312-1314, pels delegats arquebisbals, surt esmentada
Santa Margarida de Navès, segons consta en l’Arxiu Capitular de Vic.
El temple de Santa Margarida era de
planta rectangular amb absis encarat a llevant i amb el frontis coronat per un
campanar d’espadanya.
Els murs, notablement gruixuts,
foren bastits amb pedra sense escairar. A la volta de canó la pedra és
simplement desbastada. Aquesta estructura originària s’ha vist afectada per
diverses intervencions que han canviat totalment la seva aparença.
Les actuacions, que han modificat no
únicament l’estructura sinó també el seu entorn, es feren, si hem de fer cas de
les dates que trobem en diferents llocs, l’any 1666, segons un bloc esculpit al
mur de llevant de la nau.
Aquesta data podria fer referència
al començament de l’obra de la nau, que devia acabar l’any 1668, com consta a
la llinda de la porta. A ponent de la rectoria hi ha una altra data: 1685, i a
llevant, la de 1828. La paret de migdia del campanar presenta un òcul amb data
de 1801.
Com a conseqüència, ara ens trobem
que només és visible per l’exterior el mur de migdia de l’església romànica, el
qual encara ha estat reaprofitat per aixecar-hi el frontis de l’actual temple
parroquial. L’emplaçament del campanar també afectà probablement l’absis, i la
construcció de la nau de la nova església obligà a l’enderrocament del mur de
tramuntana.
L’altra part que es lliurà de les
reformes posteriors és el frontis, amb finestra d’arc adovellat de mig punt, bé
que ara resta amagat i serveix, mitjançant l’obertura d’una porta, per a
comunicar les dependències de la rectoria amb l’església i també amb l’antic
campanar. L’actual i esvelt campanar és de tres cossos, rematat per
una barana de pedra.
Aquesta porta fou oberta a una
considerable altura del mur del frontis, per poder salvar el desnivell existent
entre el pis rectoral i l’església, a la qual es baixa per un tram d’escala de
cargol.
Santa
Margarida de Navès és
l'església parroquial del nucli de Navès que forma part de
l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada