Està
situada
a l'est del Coll d'Ares, a una altitud de 1.088 metres. No gaire lluny hi
ha un alberg rural. La pista que hi condueix és entre el coll de Vernadell i de
la Guilla.
L'església
ja és esmentada en el segle XIV (S. Maria de Corallo). Al
segle xvii es troba el
nom de Hermita de N.S. del Coral. L'ermita s'anomena també. Santa
Maria del Coral o del Corral o Notre Dame du
Coral, en francès. El qualificatiu de Coral ve sens dubte
de la proximitat del tancat d'una masia propera ja mencionat en el
segle X, la Villa Avellanedello. Com altres epítets de Maria,
el nom de Coral, o Coralí s'ha posat entre les dones, sobretot les del
Vallespir i la Garrotxa.
La
tradició (com moltes de les marededéus trobades) atribueix a un pastor la
descoberta d'una Mare de Déu dins un roure en aquella zona.
La
primera capella existent en aquest lloc, associada al poblat desaparegut de
Miralles, es remunta a l'època preromana. A penes en queden restes, només una
espitllera d’una sola esqueixada orientada a ponent que deu correspondre a la
façana de ponent. És a dins de la sala de l'hostatgeria que queda davant i a
migdia de la porta d'entrada a l'església.
El segle
XIII va veure una nova construcció de l'església, duta a terme per l'abadia
de Santa Maria de Camprodon, però el Bisbat d'Elna es va fer amb
la propietat del lloc, i hi construí la capella actual.
La
capella actual es va construir al segle XVII (la clau de volta indica
l'any 1690). Les escales laterals es van afegir el 1842 i 1868.
El campanar en espadanya té dues campanes datades en 1714 i 1766.
El conjunt va ser restaurat l'any 1986.
El
conjunt actual està format per diversos edificis. La capella és d'una sola nau,
i té al capdavall una capella elevada a la qual s'accedeix per dues escales
laterals, que forma el cambril[3] de
la Mare de Déu. Aquesta imatge és d'esquena a la nau de l'església per tal de
presentar-se de cara als fidels que pugen al cambril.
L'ermita
conté l'estàtua de la Mare de Déu del segle XIII, objecte de pelegrinatge,
un Crist en majestat del
segle XVIII i retaules del Crist i de Sant Isidor fets
el 1868.
Va ser
inscrita com monument històric des del 18 d'abril de 1990.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada