El poble d’Estoer, (oficialment en francès Estoher)(382 msnm.) agrupa majoritàriament (160 h.2009) la població del municipi. Estoer
està situat a l'dreta del Llec. El poble actual és allargassat de nord-est
a sud-oest, paral·lel al curs del riu, una mica per damunt seu, però. A la zona
central, nord del poble es conserva la Cellera primigènia, amb
les cases encerclant, en una forma quasi circular, l'església parroquial
de Sant Esteve. El poble actual és fruit del
creixement des del nucli primigeni sobretot en els segles XIX i XX.
L’església
parroquial de Sant Esteve és esmentada ja el 879, i conserva alguns vestigis de
la construcció romànica del segle XII.
L’antiga
església parroquial de Sant Esteve d’Estoer és esmentada com a lloc on va celebrar-se
un procés al gener de l’any 879, on s’enregistraren els juraments dels
testimonis per a reconstruir les actes o els títols de propietats de la
comunitat d’Eixalada, perdudes en la inundació de la Tet, que s’emportà el
monestir el 878.
Així
mateix, l’any 1025, a l’església de Sant Esteve fou atestat sota jurament, i
fet públic, el testament de la vescomtessa Guisla, esposa del vescomte Bernat I
de Conflent i mare del bisbe Ermengol d’Urgell (sant Ermengol) i del vescomte
Arnau de Conflent.
L’església
de Sant Esteve d’Estoer, als segles XII i XIII, era un dels temples del
Conflent que tenien en feu els senyors de Domanova pels vescomtes de
Castellnou.
D’altra
banda, l’església d’Estoer era el lloc habitual de reunió de la comunitat
vilatana, tot i que, a causa de les reduïdes dimensions de l’edifici, manta
vegada es feren les reunions en el cementiri adjacent, tal com reflecteix un
document del segle XVII.
Vers
la fi del segle XVI, l’edifici romànic amenaçava ruïna. En aquest sentit, hi ha
referència que l’any 1586, Joan Costa, veí d’Estoer, féu una deixa
testamentària de 10 lliures per tal d’ajudar a sufragar les despeses de les
obres que s’havien de fer a l’església parroquial de Sant Esteve. També hi ha
notícia que a l’inici del segle XVII, Joan Català, cònsul primer de la vila,
recordava a la població que cada any s’havia de pagar a Montserrat-Valentin
Vilar, de Sant Marçal, 25 lliures, a fi de tornar-li les 500 lliures que la
comunitat li havia manllevat per a reedificar l’església d’Estoer, les obres de
la qual ja es portaven a terme.
L’església
parroquial de Sant Esteve, tal com indiquen les dades històriques, és un
edifici que fou del tot refet i modificat al segle XVII i té reformes i
afegitons encara posteriors. De la seva nau única només es pot veure,
exteriorment, la façana de ponent i part del mur de tramuntana, el qual té
capelles laterals afegides.
L’església
es troba encaixonada, a la part restant, entre les cases i la muralla del
minúscul i atapeït nucli fortificat de la cellera. El seu interior és
arrebossat i encalcinat. L’absis, per la seva forma, podria ser una pervivència
de l’antiga construcció romànica; probablement també són de la mateixa època
bona part dels murs perimetrals de la nau.
A l’exterior, l’aparell és visible únicament a
la part inferior del frontis i a l’extrem superior del mur de tramuntana; és
fet a base de grans blocs de pedra, trencats i lligats amb abundant morter, que
es disposen en filades horitzontals. A la base del campanar —refet al segle
XVII—, que es dreça al sud-oest del temple, al costat de la façana, hi ha un
arc de mig punt d’època romànica que va ser tapiat; és fet amb lloses de
pissarra, estretes i llargues, col·locades en ventall.
A
la façana de ponent de l’església de Sant Esteve d’Estoer, a l’esquerra de la
porta d’entrada hi ha encastada una làpida sepulcral de marbre rosat amb
l’epitafi de Bernat Sifrend, rector de l’església, mort l’any 1285. La seva
superfície és força erosionada i clivellada. Té un marc ressaltat per un relleu
pla que és resseguit per una línia incisa. La inscripció ocupa enterament el
pla refós. Consta de sis línies i les lletres disminueixen una mica d’alçada de
dalt a baix; a la darrera línia són força més petites que a les altres, tot a
causa d’un càlcul erroni de l’espai disponible per part del lapidista. El text traduït
és el següent:
“L’any
del Senyor de mil dos-cents vuitanta-cinc morí Bernat Sifrend, rector de
l’església d’Estoer, que fundà l’altar de Santa Maria de la dita església i un
benefici presbiteral a perpetuïtat.”
Sant Esteve d'Estoer és una església parroquial d'origen romànic.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada