Mosset
és un poble (301 h. 2009/701 msnm.) extraordinàriament actiu en el món
cultural. D'una banda, la bellesa del poble i de la seva vall ha atret
nombrosos artistes de procedències diverses, que hi fan estada de forma
permanent o estacionària.
Pertanyia a l'associació d’Els pobles més bonics
de França, però ha perdut aquesta atribució l'any 2016 a causa de
l'incompliment d'alguns dels requisits. A la nostra visita encara lluïa ufanós
aquesta menció.
L'actual
poble de Mosset es formà en el lloc on hi havia el Vilar de Corts a partir del
1175, en abandonar l'emplaçament antic, on encara hi ha les restes de
l'església de Sant Julià Vell. El lloc de Corts està documentat des del
1068. Fou Pere de Domanova, senyor de Rodés qui hi bastí el castell, ja
que n'havia obtingut permís de Alfons I, i poc després era infeudat al
senyor de Mosset, que fou vassall primer dels Domanova i després, per
transmissió dotal, als Canet.
La parròquia fou traslladada de Sant Julià Vell a
l'actual església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa el segle
XIV, quan es bastí el nou edifici parroquial. L'antic poble fou abandonat, i
actualment només romanen, molt desfetes, les ruïnes de l'església vella.
Les notícies més antigues de Mosset es troben al segle x, quan un privilegi del rei Lotari concedeix en un privilegi un alou a Sant Miquel de Cuixà l'any 958, que confirmen els papes Joan XIII el 968 i Sergi IV el 1011. Possiblement es tracta de l'alou de Breses, que el 1019 era venut per Oliba, abat de Cuixà, amb el permís del seu germà, el comte Guifré i del seu nebot, també Guifré, arquebisbe de Narbona.
L’adquiridor era el que fou senyor de Breses, d'on arrencà la família
que serien més tard barons de Mosset, una de les baronies més importants de la
regió. Així, arriba fins a Arnau IV de Mosset, un dels principals vassalls
de Jaume III de Mallorca, que tingué un paper polític molt destacat al
Rosselló.
Tanmateix,
a la seva mort es produïren canvis dinàstics, atès que el 1355 heretava la
baronia Arnau de Saga, nebot d'Arnau IV de Mosset. Arnau de Saga la transmetia
a la seva filla Beatriu, muller de Berenguer d'Oms. El 1374 els dos darrers la
venien a Andreu de Fenollet, vescomte d'Illa i de Canet.
Dotze
anys més tard, Andreu de Fenollet llegà la baronia de Mosset a Huguet de Santa
Pau, juntament amb la Torre de Mascardà i Paracolls. El 1446, la
baronia de Mosset passava, també a causa d'un matrimoni, als de Cruïlles, en
mans dels quals estava al final de l'Edat Mitjana.
Dels
de Cruïlles, altre cop a través de l'aportació en dot, passà el 1675 a Joan de
Margarit, marquès d'Aguilar, que van conservar la baronia fins a la Revolució
Francesa.
Sant Julià i Santa Basilissa de Mosset és l'església parroquial del
poble. És a la part més baixa del poble de Mosset, al sud del poble, a la
Plaça de l'Era.
Es
tracta d'una església del segle XIV que substituí l'antiga església parroquial,
romànica, les restes de la qual són conegudes actualment com a Sant Julià
Vell. El 1362 és esmentada com a església nova de Sant Julià.
Aquesta
església compta amb una dotació important de mobiliari eclesiàstic,
principalment retaules.
En
una capella a l’esquerra de la nau hi ha una pica baptismal cilíndrica tallada
en un sol bloc de granit. Té un aspecte molt arcaic sense cap mena decoració i
tapada per una coberta de fusta. Tanca l’espai una reixa de forja d’artesania
local.
Hem
d’agrair l’amabilitat del responsable del temple, i d’una exposició a favor dels
emigrants, que ens va deixar acabar de fer les fotografies que il·lustren
aquesta crònica.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada