Villerac (Villerach,
en francès) és un poble de la comuna de Clarà i Villerac, Entre 1790 i 1823 gaudí d'independència
municipal, fins que fou agregat a Clarà, que fins aquell moment tenia
també comuna pròpia. El 1790 la comuna de Villerac fou inclosa en el cantó de
Prada, i hi va romandre després de la seva annexió a la comuna
de Clarà el 1822, a través d'aquesta altra comuna, fins a la creació
del Cantó dels Pirineus Catalans.
Del
lloc de Villerac, dins el terme del castell de Sant Esteve de Pomers (conegut
també amb el nom de castell de Villerac), se’n tenen referències des del segle
XII.
La seva església, ara sufragània de l’església parroquial de Sant Martí de
Clerà, és coneguda des del 1348, en què apareix anomenat Tolosa Imbert, rector
de l’església de Villerac.
Des
del 1590 es troba instituït un benefici en aquesta església en honor de sant
Silvestre. A partir d’aquestes dates, es degué substituir el titular primitiu
de l’església, sant Salvador, per l’actual.
És
un edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, que ha
estat profundament transformat, especialment els sostres i les cobertes i tot
el sector de llevant. De fet, només manté de l’estructura primitiva la part de
ponent de la nau, en la qual es conserva, a la façana sud, la porta d’accés al
temple, resolta en arc de mig punt, sobre la qual se situa una finestra d’una
sola esqueixada, paredada interiorment.
La
façana oest, on es desclou una altra finestra, és coronada per un campanar
d’espadanya de dos ulls.
L’aparell
de les parts originals és de reble, amb tendència a formar filades
horitzontals, amb carreus ben tallats en la formació de l’arc de la porta, que
presenta els brancals monolítics.
Tot
i l’escassa rellevància de les parts originals conservades, l’estructura dels
paraments palesa les formes pròpies de l’arquitectura del segle XI, d’acord amb
les tecnologies imposades per les formulacions llombardes.
Text
i recull dades. Miquel Pujol Mur.
Font
preferent. Catalunya Romànica
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada