L’esment
més antic del lloc de Prats data de l’any 878, però de la seva església no se’n
té cap referència fins a final del segle X. La vila de Prats de Molló (732 h.1982/735 msnm.)
des de la carta de poblament atorgada per Jaume I de Catalunya- Aragó el 22
d’octubre de 1245, és emplaçada a l’esquerra del Tec, enfront de la vall de la
Canadella. Tradicionalment, la vila es dividia en Vila Alta, o d'Amunt i Vila
Baixa, o d'Avall.
L’església
de Santa Justa i Santa Rufina éstà situada a dins del clos murat de la
vila de Prats de Molló, al nord-est del seu nucli antic. És al sud del
cementiri de la vila, del qual el separa el carrer del Cementiri, continuació
del carrer del Firal. L'església roman encaixada en un extrem de la vila vella,
en un lloc preeminent, amb restes de les muralles medievals i modernes a ponent
i al nord seu.
La
primera consagració de l'església, citada en la segona, s'ha de situar entre
984 i 988, i fou protagonitzada per Hildesind, bisbe d'Elna i que el
comte Oliba I Cabreta, juntament
amb la seva esposa i fills va dotar-la amb l’espai necessari pel cementiri.
El 1245 era el bisbe Bernat de Berga qui consagrava el nou temple, En aquesta
consagració es delimitava el territori parroquial. D’aquest edifici encara
resten alguns vestigis importants,
fonamentalment el campanar.
L’església
romànica del segle XIII fou objecte d’una quasi total reconstrucció a la segona
meitat del segle XVII, sota la direcció de diferents mestres d’obres a partir
d’un projecte inicial d’Antoni Deldon de Perpinyà.
La
pervivència més notable de l’església del segle XIII és, sens dubte el campanar
però hi ha altres elements integrats a la nau del temple actual. Al costat de
migdia de la nau han quedat gran part del parament romànic, però molt destruït
per la construcció de capelles laterals.
La
torre campanar es aixecada al costat nord de l’església i queda integrada al
recinte de muralles de la vila. És de planta rectangular i té un alt basament
que resta envoltat per les construccions de la nau, capelles de l’església i la
muralla. La part antiga conservada consta de tres registres amb finestrals. Al
primer nivell hi ha una obertura d’arc de mig punt, sense vessants, centrada a
cada façana.. En el segon pis s’obren un parell de finestres com les anteriors,
separades per un pilar massís. En el tercer
registre hi ha, a cada façana, dobles finestrals geminats, amb mainells
de columnetes i capitells. Damunt s’enlaira un darrer pis amb dobles i grans
obertures parelles, d’arc de mig punt, que ja corresponen a una reforma
tardana. El coronament de merlets que integra una espadanya petita i la teulada
piramidal són d’època molt posterior al romànic. A Aquesta torre segueix l’esquema de campanars llombards, però
ja en solucions evolucionades i amb evidents deformacions . Es pot suposar que
fou bastit avançat el segle XIII.
Formen
la portada dos arcs de mig punt en degradació, amb una llinda d'una sola peça.
El timpà ha desaparegut, i es pot veure en el seu lloc una reixa. Les dovelles,
curtes i amples, no tenen ornamentació. El conjunt és de granit.
Els
batents de fusta de la porta, com en d'altres esglésies romàniques de la
Catalunya del Nord, conserva un bell conjunt de ferramenta, format
principalment per dobles volutes enrotllades quatre vegades sobre elles
mateixes, tot i que foren muntades el segle XVII damunt d'una porta nova.
Completen el conjunt dos tiradors i el forrellat, tot bellament treballat.
L'església
conserva una pica baptismal, en una capella del sud-oest de la nau. És molt
gran, tallada en un sol bloc de granit. Sobre un curt peu cilíndric, té forma
ovoide. A l'exterior té gravada una creu llatina en relleu destacat.
Conserva
un interessant orgue (1724) de Salvador Quintà i Pasqual Cervelló i un grup de
retaules barrocs, com el major de Josep Sunyer (1693).
Santa Justa i Santa Rufina de Prats de Molló és una església catalogada com
a Monument Històric.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada