Tapis
(també Tàpies) és un poble (25 h. 2009) de població disseminada situat a la
capçalera del riu d’Arnera. El principal nucli habitat és format per un conjunt
de cases que s’agrupen entorn de l’església. Dita església és una bella mostra
de l’arquitectura popular d’aquest sector pirinenc. Sant Briç, va ser deixeble
i successor de Sant Martí, al bisbat de Tours.
El
primer document que testifica l’existència del lloc és de l’any 954, quan el
comte Guifré de Besalú donà al monestir de St. Pere de Camprodon l’alou de les
Vernedes. Però la parròquia no surt documentada fins al 1362.
L'edifici
eclesial ha sofert nombroses modificacions al llarg del temps, que n'han
desfigurat l'aspecte original.
L’església
de Sant Briç o Brici de Tàpies és de planta rectangular i exteriorment no
presenta cap divisió entre la nau i la capçalera. Es tracta d’un temple rural,
d’origen alt-medieval, que presenta problemes de datació per les modificacions
que ha sofert i perquè algunes de les seves estructures fan endevinar-hi una
certa singularitat.
A
l’interior hi ha una arcada que fa d’arc triomfal i assenyala la separació
entre els espais de la nau i el santuari, ambdós, però, de la mateixa amplada.
Cal precisar, però, que l’espai de capçalera insinua una planta lleugerament
trapezial, ja que és una mica més estret a l’extrem de llevant que no pas prop
de l’obertura vers la nau. Això és així pel desviament que presenta el mur de
migdia al tram corresponent a aquesta capçalera.
L’interior
de l’església ha esta encalcinat; únicament resten al descobert les dues
arcades que posseeix. La nau és coberta amb una volta de canó i dividida en dos
trams per un destacat arc toral de perfil ultrapassat, sobre ferms pilars
adossats. Aquest arc, sense impostes, és fet amb dovelles llargues i no gaire
amples, ben tallades en pedra calcària; els pilars dels muntants són de carreus
de mida força gran.
L’altre
arcada és feta, a diferència de l’arc toral, amb lloses sense treballar o només
trencades, molt primes i allargades, que es disposen en ventall, amb el morter
ben visible a les juntures. És probable que la forma de ferradura d’aquest arc
fos originàriament més marcada a la seva arrencada, a tots dos costats, ja que
sembla que ha estat alterat. Aquest detall potser es veuria confirmat si hom
llevés l’arrebossat dels pilars que formen els brancals.
La
volta de l’esmentat espai presbiteral presenta l’estranya particularitat
d’ésser força més enlairada que no ho és la nau, relació que normalment
s’inverteix; això fa suposar que és producte d’alguna modificació. Aquesta
volta de la capçalera és també de canó; les capes d’arrebossat i encalcinat
impedeixen qualsevol hipòtesi sobre l’època d’erecció d’aquesta volta i de la
suposada reforma.
La
porta d’entrada és situada al mur de migdia, al seu tram més occidental. A la
part restant d’aquest costat foren afegides dues capelles i una sagristia que
s’avança del conjunt edificat vers llevant. Aquests afegitons daten,
segurament, dels segles XVII o XVIII.
La
porta esmentada és rectangular, amb llinda monolítica, potser també fruit
d’alguna reforma. Als batents hi ha un conjunt de ferramenta romànic.
Les
dues finestres que hi ha a l’edifici són de doble esqueixada, però ambdues
poden haver estat alterades.
El
frontis o façana de ponent crea una testera elevada sobre la qual es dreça un
destacat campanar d’espadanya de tres pilars i dues arcades de mig punt,
entremig i damunt les quals, al pinyó del mur, s’obre un minúscul arquet. Per
la grossa carreuada que hi fou utilitzada, aquesta espadanya sembla que fou
afegida a la nau posteriorment.
Pels
elements antics que subsisteixen a l’església i per la tradició pre-romànica
d’algunes de les estructures visibles (arcs ultrapassats, aparell), creiem que
pot ésser situada, hipotèticament, al segle X.
És
possible que l’edifici actual hagi perdut una antiga capçalera. Malgrat la seva
planta lleugerament trapezial, l’actual espai presbiteral podria haver estat a
l’origen, el tram més oriental de la nau. En aquest cas, el mur de llevant
seria un afegitó fet quan desaparegué el primitiu absis.
De
l’església de Sant Briç de Tàpies ens ha pervingut una part molt important de
la ferramenta que decorava la seva porta. La porta és de fusta i és composta
per dos batents, sobre els quals ha estat clavada la decoració de ferro,
formada per la repetició de dos motius ornamentals.
L’any
1994 la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i l’Ajuntament de
Maçanet de Cabrenys es feren càrrec de les obres de restauració d’aquest
edifici. Aquestes consistiren en la consolidació del campanar i dels murs
interiors i exteriors de la construcció, i també en la restauració de la
cornisa de la façana.
Sant Briç de Tapis és una església inclosa en l'Inventari del
Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia.
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada