El
poble de Matamala està situat al centre de la meitat septentrional del seu
terme comunal. Més de la meitat del poble és situat a l'esquerra de l’Aude però,
ja des d’antic, hi ha una part situada a la dreta d'aquest riu. Uneix les dues
parts del poble el Pont de Vorada, o de les Nines. És a poc més d'un quilòmetre
de la resclosa de l’extrem nord de l'embassament, o Llac de Matamala.
No
és un poble compacte, sinó un grup de cases disperses al voltant de l'actual església
parroquial de Sant Pere, edifici que es pot datar a finals del segle XVII
o a començaments del XVIII (el primer esment que se'n té és del 1701). S'hi van
fer canvis significatius el 1869, com el campanar, que fou
reconstruït.
Si
bé el lloc es documentat des de l’any
965, en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú, que el donà a l’abadia de Cuixà, juntament amb el
territori dels Angles. Per la manca de notícies antigues se suposa que l’antiga
església de Matamala es construí en època més tardana (al segle XIII o potser
al segle següent).
El
primer esment de l’església parroquial de Matamala és, en canvi més tardà: de
l’any 1413. Aquest any Joan de Berques, estudiant de dret designà procuradors
per prendre possessió, en el seu nom, de la rectoria de l’església , aleshores
pertanyent a la diòcesi d’Alet.
Aquest
domini es perllongà en el temps fins a la Revolució Francesa i la fi
de l'Antic Règim.
L’actual
església, potser del segle XIII, ha tingut diverses restauracions i modificacions,
com les de 1413 i 1626,
La
nau és romànica, i fou restaurada després del 1957; conté dos arcs de diafragma
(un fa la funció d'arc triomfal). Aquests dos arcs suporten la volta
de maó des de la restauració del 1957.
Les
capelles nord i sud, els mobles, l'altar, una pedra molt gruixuda
de granit polit, i el retaule, daten del segle XVI.
L'església
conté un calze de plata que data del 1708. La Mare de Déu del
Roser, a l'esquerra de l'altar, està tallada en fusta de bedoll per
l'arquitecte Raaymakers, qui també va reparar les estàtues barroques de sant
Pere, santa Anna, sant Joaquim i la creu de fusta vella.
Curiosament
hi ha una campana al costat d’una de les portes.
L’església
de Sant Pere de Matamala és una edificació
catalogada des del 1958 com a monument històric.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada