Per
escriure aquesta crònica hauré de fer moltes suposicions ja que la informació aconseguida és prou minsa. En cap dels medis habituals que consulto he trobat cap referència adient.
Espollosa
( Espousouille en francès) és un petit nucli de població del Capcir.
De
les paraules d’un viatger, excursionista i enamorat de la terra, però mal traduïdes del
francès, he aconseguit aquestes dades
històriques.
Espollosa
possiblement ja era un poble al segle IX. Quan és va construir l’església de
Santa Maria de Formiguera, acta de consagració de 873, la gran plana del Capcir
majoritàriament havia de ser poc poblada.
Havien segurament masies i finques
agrícoles disseminades. Sota el desig de l’abat de Sant Jacques de Jocou, abadia
situada més al nord de la que actualment només resten unes ruïnes, el comte de
Razès va impulsa la construcció de noves esglésies per concentrar en poblacions
els habitants de la contrada. Aleshores Espollosa passà a ser una parròquia
sufragània de l’arxiprestat de Santa Maria de Formiguera.
El
1011, el comte de Cerdanya, Guifred II, lliura "Sant Valentí de
Sposolla" a l'abadia de Sant Miquel de Cuixà amb la qual
mantenia estretes relacions. Aquesta donació es va fer al mateix temps
que Odeillo de Caramat (probablement avui Odeillo de Réal). Amb
les seves antigues possessions, al Capcir Sud, aquesta abadia va dominar tota
la vall de l’Aude a principis del segle XI. A excepció de la ciutat reial de Formiguera
i Puigbalador.
El
1630, el delme va ser retingut pel vescomte d'Evol Gaspard Galcerand
d'Hijar.
L’actual
església d’Espollosa està sota l’advocació de Santa Maria. El primer que
ens va sorprendre és la façana amb el campanar d’espadanya de la mateixa
amplada que la nau. També ens va recordar, per la seva restauració a Sant Romà
de Ral.
L’edifici
és d’una nau amb una capella o sagristia. L’altre costat és adossat a una casa.
L’absis es de semicercle però conserva l’amplada de la nau.
A
la façana s’obre una porta d’arc de mig punt i la pedra clau porta gravada la
data de 1866. Damunt hi ha un petit òcul i el campanar d’espadanya de dues
obertures amb campanes. Domina a la part alta del campanar una creu
La
restauració és recent i l’església potser simplement un edifici post romànic
ben conservat. Segurament, com en moltes esglésies actuals en el mateix lloc
havia d’haver hagut una del segle X, posteriorment una de més moderna segle XII
o XII, fins arribar a l’actual del segle
XIX.
En
aquesta ressenya poden haver dades equivocades. M’agradaria conèixer, si alguna
persona en té més reals m’ho faci saber per modificar els errors, sense
voler, que pugui haver tingut.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada