Visitàvem, en un bell paratge
andorrà i envoltada de noves edificacions, l’església situada en una petita
esplanada en el nucli de Sant Pere del Tarter, prop de les cases de cal Motxo i
cal Casaler; a l’espai que antigament era conegut amb el nom de Prada Redó, i
arran del camí ral que anava de Canillo a Soldeu.
Va ser aixecada al segle XVI,
més concretament el 1527. Se sap la data perquè hi ha un document que ho
confirma: el permís d’edificació atorgat per Joan Despés, bisbe d’Urgell, el 22
de març de 1527, on deixa clar que es tracta d’un edifici de nova planta. Se
suposa que l’obra va ser acabada abans de 1545, ja que porta gravada aquesta
data.
És una església de planta
rectangular, amb absis quadrangular en planta i amb volta de canó, no marcat en
alçada a l’exterior, construïda adaptant-se al desnivell del terreny.
La façana principal està
orientada al nord-oest, és perpendicular al carener i s’hi obre una porta que
dóna als peus de la nau. Al costat de la porta trobem dues finestres d’arc
rebaixat i a la part superior de la façana, sobre la porta, hi ha una finestra
quadrada amb llinda de fusta. La coberta és a dues aigües amb encavallades de fusta
i coberta amb petites lloses de pissarra.
Els murs han estat construïts
amb pedra, disposada en filades irregulars, a excepció dels angles. Presenta
pedra tosca a les obertures, les finestres i la porta. A la façana principal
encara s’hi conserva el morter de fang relligat amb morter de calç i ciment.
El campanar és d’espadanya
senzilla amb arc de mig punt. A l’interior el soler és de fusta. L’església va
experimentar una restauració integral l’any 1966.
Segons dades del cartell explicatiu
l’interior està decorat, des de l’any 1981, amb pintures murals de Ramon Millet i Mercè Bonaventura.
També conserva una escultura
de sant Pere Màrtir i quatre medallons de bronze que representen els evangelistes,
de l’escultor Josep Viladomat, datats de l’any 1945.
L’església de Sant Pere del
Tarter està declarada com a Bé d’Interès Cultural.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada