Visitàvem el lloc i l’església
de Sant Esteve de Valldeoriola, (també anomenada Valloriola) que
envoltada de masies s’alça damunt un petit turó que domina les cases i els
camps del seu entorn.
Segons el diccionari
Alcover-Moll, la probable arrel etimològica del nom seria.: grafia
aglutinada de vall d'Oriola (probablement nom personal femení
medieval).
L'església de Sant Esteve de
Valldeoriola té els orígens en l'època medieval (baixa edat mitjana) però fou
modificada i ampliada al s. XVIII. La llinda de la porta de la sagristia
esmenta la data de 1701.
L'església de Sant Esteve de
Valldeoriola té una sola nau amb una sagristia oberta al mur del presbiteri, a
tramuntana. Orientada a llevant, té un senzill campanar d'espadanya a ponent.
La porta, d'arc de mig punt i
amb dovelles regulars, està orientada a migdia. Està coberta a dues aigües i té
el carener paral·lel a la façana principal.
Decorada interiorment amb una
senzilla estilització floral a l'altar i una decoració geomètrica a la resta de
l'edifici.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada