dijous, 16 de gener de 2014

SANT SERNI DE MONTELLÀ. MONTELLÀ I MARTINET. BAIXA CERDANYA

TERRA DE BAIXA CERDANYA.

Visitàvem el bonic poble de Montellà, llàstima d’algunes construccions que trenquen la seva perspectiva de poble amb cases adients a la muntanya on són ubicades, però això acostuma a passar en molts llocs i volen considerar que va ser a raó de l’exacerbada  febre immobiliària passada. La nostra breu estada va ser en estiu i la vida era plena en els seus carrers costeruts i virats.

 
Montellà o Montellà de Cadí (1.153 m. alt) és  encimbellada a l’esquerra del Segre, esglaonada als vessants d’un turó. Al 2005 tenia 99 habitants censats. Actualment la xifra de persones que hi viuen tot l'any de forma estable supera per poc la setantena (72 a dia 7 de juliol de 2007).

El diccionari Alcover- Moll ens dóna aquesta definició etimològica del seu nom.: segons Meyer-Lübke (BDC, xi, 12), de Monteliāno procedent per dissimilació del nom personal llatí Montiniāno (derivat del nom propi Montinius).
 
Montellà era, històricament, el nucli important del municipi, ja que Martinet (com el seu nom indica) era tan sols una farga al costat del riu.

L'ajuntament va romandre a Montellà fins al segle passat. Aleshores, amb el creixement de Martinet gràcies a la seva situació (al costat de la carretera general que va cap a Andorra i la Seu per una banda, i cap a Barcelona i Puigcerdà per l'altra), l'ajuntament es va traslladar al poble veí, però el nom del municipi va continuar mantenint Montellà en primer terme.

La seva església parroquial està sota l’advocació de Sant Serni i pertany al Bisbat d’Urgell.
 
La parròquia de Monteliano és esmentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.  També l’any 1003 en el testament de Bernat I, vescomte de Conflent.
 

És una església d’origen romànic. L’actual edifici és d’una sola nau amb campanar de torre quadrada. Es podria datar del segle XVII, amb moltes modificacions. 

Construcció de pedra i maçoneria amb coberta de teula àrab. La nau principal és de volta d'aresta incompleta i la que conforma el creuer és de volta de canó. Té quatre trams i cor als peus construït en pedra. Els cossos que constitueixen el creuer són de maçoneria, el del costat de migdia de forma circular i el de ponent cúbica. 

Als peus hi ha la portada, d'arc de mig punt amb carreus de pedra i fornícula amb Sant Serni. Òcul a la façana principal, que presenta un tractament de paraments inadequat. 

Torre campanar a la capçalera de dos cossos amb pedra i maçoneria i coberta de pissarra, amb penell a la coronació. 

Restaurada de manera totalment inadequada, sense cap estudi aprofundit de la construcció. 

Hom ha arranjat també la plaça i el seu recinte amb una bassa i una font. 
 

De l’antic castell de Montellà, que fou de la senyoria del capítol d’Urgell (tingué un paper destacat en les lluites entre els comtes de Foix, vescomtes de Castellbò, i els comtes i bisbes d’Urgell i els barons de Pinós), hom conserva llegendes de gust fantàstic.  

Va ser una grata visita a un bell poble de muntanya molt proper a la carretera i amb una panoràmica excepcional. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada