MARE DE DÉU DE L'ASSUMPCIÓ. GÓSOL. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA. 

Mentre puguem visitarem les nostres contrades i en aquesta vegada les nostres passes ens portaven al poble de Gósol i entre altres coses visitàvem l’església parroquial sota l’advocació de la Mare de Déu de l’Assumpció.

 

Gósol és un petit poble (219 h. 2009 - 1423 m. d’alt.) molt pintoresc i on val la pena perdre’s-hi, si es pot dir perdre’s a passejar pel seus carrers. Poc a poc, anirem enumerant els diferents llocs a visitar. 

Feta la consulta etimològica al diccionari Alcover-Moll ens dóna una conquesta que no ens aclareix gaire el seu significat.: Var. ort. ant.: gosal (doc. segle XI i a. 1250, ap. Pujol Docs. 12 i 24); Gosoll (doc. a. 1359, ap. Col. Bof. xii, 65). 

 

 

El terme de Gósol és limitat per les serres que davallen de les collades del Teuler i del Verdet (NE); pel coll de Font Terrers i el Castell de Termes (N); a l’W, per Cloterons, les Costasses, els cingles de Costafreda, el coll de Mola, la serra del Verd i el Portell de l’Ós (2 005 m); al S, pel Gall d’Urdet, i al SE per la Gallina Pelada, el punt més alt de la serra d’Ensija. A l’E s’alça el Pedraforca. En aquesta zona així enclotada es forma l’aigua de Valls, amb aportacions de diversos torrents que davallen de Pedraforca, de la serra del Verd i d’altres elevacions. L’aigua de Valls davalla cap al Solsonès, on conflueix amb el Cardener a Aigüesjuntes. Seguint l’aigua de Valls, es troba el Pont Cabradís, pont natural (30 m d’alçada i 50 de longitud) entre els dos vessants de la muntanya i sobre les aigües del riu que passa per sota. Dins el municipi hi ha un gran nombre de fonts, com la de Torrentsenta, que és on neix l’aigua de Valls, el Forat de Torrentsenta, la font de la Roca, la Font Terrers, les Abeurades, la font del Gall, etc.  

 

A part el poble de Gósol, el cap municipal, aquest terme inclou el llogaret de Sorribes, també anomenat Sorribes de Gósol, i els antics llogarets de Bonner, Moripol i Vilacireres.  

Gósol depèn eclesiàsticament de la diòcesi d’Urgell (i no de Solsona, com la resta del Berguedà) i pertany a la província de Lleida, però els seus lligams amb la resta del Berguedà són prou forts per a justificar la seva inclusió en aquesta comarca per la Divisió Territorial de Catalunya de la Generalitat, l’any 1936. 

 

L’església de la Mare de Déu de l’Assumpció va ser consagrada el 1892 i és l'església parroquial del municipi. Anteriorment ho havia estat Santa Maria del Castellque és situada dalt de tot de la muntanya, en el castell que protegia el poble. 

 

Durant la guerra civil (1936-1939) es cremaren els ornaments litúrgics però no pas l'edifici. 

L’edifici té d'una sola nau amb molta llum al seu interior.  

Està cobert a dues aigües amb teula àrab i el parament és de petites pedres sense treballar unides amb molt de morter. A la façana, en canvi, veiem un parament de carreus de majors dimensions perfectament escairats que li atorguen un aspecte molt homogeni.  

Al costat de l'altar es bastí una torre campanar de planta quadrada amb coberta a quatre aigües molt pronunciada. L'exterior està reforçat amb contraforts que pràcticament tenen l'alçada de la nau.  

Hi ha dues piques beneiteres, són obres rústegues del segle XVII o XVIII, de forma troncocònica amb peu massís i sense cap tipus d'ornamentació, conservades a l'interior de l'església. La més massissa i de proporcions més grans es troba al presbiteri de l'església i la més petita, prop de l'entrada i davant el sagrari d'un petit departament als peus de la nau.  

Un dels punts interessants de Gósol és que mossèn Ballarin l’ha triat com punt final de descans del seu treballar, amb el sentit d’església i pàtria. 

Des del 1984 aquesta església té una reproducció de la talla romànica de Santa Maria del castell de Gósol, obra de l’escultor Joan Adell. Altres edificis que cal destacar, però de construcció més recent, són la casa de la vila i l’edifici de les escoles. A l’entrada del poble hi ha el monument al segador, obra de l’escultor Ricard Garriga.  

No deixeu de fer una volta i conèixer el poble de Gósol. 

Text i recull dades. Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.