dissabte, 1 de novembre de 2014

SANT MARTÍ DE CORREÀ. L’ESPUNYOLA. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA. 

Aquesta vegada visitàvem el lloc de Correà i la seva església sota l’advocació de Sant Martí. 

Correà és un veïnat disseminat (30 h. 2009) compartit entre municipis de l’Espunyola i de Montmajor. Formà un municipi al segle XIX juntament amb la parròquia de Comesposades, agregada posteriorment a Montmajor. L’església es troba a la dreta de la riera de l’Hospital.

 
En la recerca etimològica el diccionari Alcover-Moll ens facilita aquesta definició.: el nom d'aquest poble apareix llatinitzat en les formes Correzano (any 974) i Currizano (any 839), que indiquen un origen llatí Curredianum o Curretianum, derivat dels noms propis etruscs Curredius o Curretius (cf. Aebischer Topon. 84). 

Sant Martí fou, possiblement, l’església de l’antic castell de Correà, castell o torre de defensa dins la històrica Vall del Lord, al comtat d’Urgell, depenent eclesiàsticament del bisbat d’Urgell. Abans de l'any 1000 ja existia la primera església que era d'estil preromànic i al segle XII s'hi va construir un temple romànic.
 
L’església surt esmentada en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu d’Urgell. Document datat el 839 però falsificat al final del segle X al començament de l’XI. Aleshores, s’inclou dins la Vall de Lord en el seu límit amb el comtat de Berga.

La parròquia apareix també en un document, possiblement també falsificat, el segle XI, on es detallen el censos que percebia Santa Maria de la Seu d’Urgell. 

L’any 1110 Guillem Guitart de Caboet hi feu deixes testamentaries. Mantingué sempre el caràcter parroquial, categoria confirmada en la visita de l’any 1312 al deganat de la Vall de Lord. 

L’any 1314 el vescomte de Cardona va incorporar Correà a la seva jurisdicció. El 1375 el rei Pere III el Cerimoniós erigeix el Comtat de Cardona i esmenta les localitats que en formen part, entre elles hi figura Correà. Al segle XVII Correà passà a formar part de la jurisdicció de la Batllia de Cardona. 

Al segle XVIII la senyoria de Correà estava administrada per Margarit Gible, marquès d'Aguilar i comprenia les possessions de l'Hospital i altres cases de la zona baixa de Correà. Altres territoris de la senyoria de Correà a aquesta època eren les cases i els llocs de la Boixadera dels Bancs, Valielles, Catllarí i altres llocs fóra del municipi de Montmajor. 

L'església actual de Sant Martí de Correà és una construcció del segle XVII d'estil clàssic rural. Es va iniciar a construir l'any 1693 pel mestre d'obres Miquel Garriga i Giralt.  

Per la banda de fora té la pedra regular i la nau està coberta per una teulada de doble vessant i té la rectoria adossada a la banda de migjorn. La seva orientació és de ponent a llevant i la porta principal està a la banda occidental, igual que les esglésies medievals perquè quan la van reconstruir a aquesta època van aprofitar part dels murs medievals. L'edifici conserva però, algunes decoracions vestigis de la primera construcció romànica. El mur de migjorn de l'església actual correspon al mur de tramuntana de l'església romànica primera, encara és visible algun fragment d'aquest mur, sobre un parament ben escairat i un fris suportat per mènsules.  

La coberta de la nau única del temple té una volta de canó que està flanquejada per capelles laterals que tenen diversos altars barrocs.  

El campanar és de planta en forma quadrada i està adossat a la banda septentrional del temple i segueix l'estructura d’altres campanars construïts a la comarca durant el segle XVII: té quatre obertures d'arc de mig punt per a posar-hi les campanes i està rematat a la seva part superior per una barana de pedra. 

La porta principal té una llinda horitzontal i a sobre seu hi ha un ull de bou. 

El retaule de Sant Martí presideix l'altar major. L’any 1717 es comença a realitzar i el 1736 en Miquel Pernau el va començar a daurar. Es creu que molts dels retaules de l'església foren fets per l'escultor Segimon Pujol de Folgueroles.
 
A la capella lateral esquerra hi ha el retaule de la Mare de Déu del Roser (1729, daurat per Miquel Pernau). Els altres altars de Sant Miquel de Correà són d'estil neoclàssic: el de Sant Antoni de Pàdua (segle XVIII), el del Sant Crist (segle XVIII), que està molt malmès i el de Sant Isidre (segle XVIII), que té elements de marbre esculpit. 
 

Entre la Guerra del Francès i la Segona Guerra Carlina es va fer el manteniment de les parets del cementiri vell i s'hi van fer petites millores. El 1853 es va construir l'armari de la sagristia.  

La imatge de la Mare de Déu dels Torrents (segle XIII) que procedia del Santuari dels Torrents es va instal·lar a l'altar major de Sant Martí de Correà. 

Al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona s'hi conserva un fragment d'una taula policromada renaixentista de Sant Adjutori.  

En l’actualitat és una parròquia del bisbat de Solsona. El temple està catalogat com Patrimoni Immoble, en la tipologia d’edifici religiós. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada