dijous, 6 de novembre de 2014

SANT SADURNÍ DE MAÇANERS. SALDES. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA. 

Amb els ulls fixats en l’imponent i proper Pedraforca visitàvem el petit nucli de població de Maçaners i fotografiàvem la seva església sota l’advocació de Sant Sadurní.  


El petit llogaret de Maçaners (24 h. 2009-1263 m. alt.) és situat als vessants septentrionals dels cingles de Costafreda, al vessant dret de la vall de Saldes. Als seus voltants es troben fonts com la de Ca la Pona, la Clavellina, Sussenc, Freda, la Guia, el Prat de la Quera, Vella, el Sull, etc. 


En l'acte de consagració de la Seu d’Urgell del l’any 839 apareix amb el nom de Macianers. L’any 1294, el baró de Pinós, en aquells temps propietari del castell de Saldes, va reconèixer que havia exercit injustament jurisdicció sobre Sant Sadurní de Maçaners, que llavors pertanyia al monestir de Sant Llorenç prop Bagà.
 
De la primitiva església romànica, no s’han conserva cap testimoni ni cap resta arquitectònica. Hem de creure que era una petita capella i, segons les necessitats de cada època es va anant ampliant en diferents fases, principalment el segle XVII.
L'última restauració és de l’any 1995. L’edifici és de planta quadrada i al seu costat té una torre campanar de planta també quadrada i forçà bonica. La nau és de volta de canó i és coberta amb teula.
La porta d’entrada està situada a migdia i l’absis pla té un ull de bou que dóna al nord. Al costat de l’est i unint-se amb el campanar hi ha una capella o sagristia. Per la fotografia del “Blog” dedicat a esglésies de Sant Sadurní el seu interior està molt ben arreglat.
El segon diumenge de juliol, des del 1985, Maçaners organitza una trobada d'acordionistes vinguts d'arreu del món (catalans, andorrans, gallecs, occitans i bascos, alguna vegada en venen de l’altre costat de l’oceà) i amb gran èxit de públic.
Actualment l’església de Sant Sadurní depèn de la de Saldes pertanyent les dues al bisbat de Solsona.
 
En sap greu no haver trobat més dades, ja que el poble s’ho mereix per la seva conservació i netedat. Un bon lloc per visitar, com sempre diem, amb tranquil·litat i gaudir del poble i de la visió ferma i austera del Pedraforca. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada