dimarts, 25 de novembre de 2014

SANTA MARIA DEL CASTELL DE SALDES. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA. 

Cercant una vegada més esglésies dins el nostre Berguedà en aquesta ocasió visitàvem novament l’església de Santa Maria del Castell a Saldes. 

L’església fou , des de la seva construcció l’església del castell de Saldes, al comtat de Cerdanya i dins els dominis de la família baronial dels Pinós. 

 
Les primeres notícies del lloc de Saldes són del segle IX, però el castell no és referenciat fins a mitjan segle XI. Concretament entre els anys 1068 i 1097 Galceran, fill de Sicardis, feia jurament de fidelitat al comte de Cerdanya per un seguit de castells entre els quals hi havia el de Saldes (Salices). És a partir de l’existència d’aquest castell que es comença a parlar de l’existència de la capella de Santa Maria, malgrat les notícies concretes són ja del segle XIII. 
 



 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
L’any 1259 Galceran de Pinós instituí Guillem, clergue de Santa Maria. L’any 1288 el mateix Galceran de Pinós instituïa el benefici eclesiàstic de la capella a favor de P. Pontii, clergue de Gresolet. En una data imprecisa dl segle XIII Galceran IV de Pinós feia testament i deixava a l’església de Santa Maria la quantitat de 50 sous. 

Els succesius barons no descuidaren mai el servei d’aquesta església, car sovint passaven llargues temporades en aquesta fortalesa. Ja entrat el segle XIV els testaments dels nobles de Pinós recorden Santa Maria del Castell. L’any 1361 Marquesa de Pinós feia testament i deixava 20 sous de Barcelona per il·luminar la capella del castell. 

Santa Maria no fou mai parroquial, almenys l’any 1312, en el curs de la visita al deganat del Berguedà no es esmentada sempre vinculada a Sant Martí de Saldes. Al segle XVIII era ja una simple capella, sense caràcter  de sufragània. 

Petit temple de nau única, coberta amb volta apuntada i acabada amb un absis semicircular, orientat a llevant.  

L’absis és la part més estrafeta. i no conserva cap de les característiques romàniques. És desproporcionat i és fet amb pedres de diferents mides sense polir i rejuntades amb argamassa. No té cap obertura. 

La porta primitiva, coberta amb un arc adovellat i encarada a migjorn, està actualment tapada. Quant a la porta actual, a ponent, està disposada a sota del campanar d'espadanya. Aquest està descentrat i és d'una sola obertura on penja una campana de mida petita. 


L'estructura és de pedra de diferents mides, tot i que molta part està emblanquinat. L'interior està enguixat, amb l'absis tapiat per un envà al qual hi ha adossada una fornícula de fusta amb una còpia de la imatge de la Marededéu del Castell. La imatge romànica de Santa Maria del Castell de Saldes està desapareguda. Sembla probable que a inicis del segle XX passés a formar part de la col·lecció del Museu de Vic i va desaparèixer durant la Guerra Civil. Alguns exemples de talles amb aquestes característiques són les d’Urtx, Gréixer, Ventaiola, Palera totes elles del segle XIII. Actualment hi ha una imatge de la Marededéu del Remei.  

Des del costat de l’església si divisa una bella panoràmica de la vall del riu de Saldes i rere nostre mostra el seu cim bifurcat el Pedraforca. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada