dijous, 13 de novembre del 2014

MARE DE DÉU DELS TORRENTS. L’ESPUNYOLA. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA. 

Una vegada més voltàvem el nostre Berguedà i en un dels seus racons amagats visitàvem el santuari de la Mare de Déu dels Torrents.
 


Els Torrents és un nucli de població descentralitzat (35 h.. 2009) a la dreta de la riera de l’Hospital, dins l’antic terme del Cint. 

El lloc dels Torrents és documentat des del segle XIII. Havia la casa o mas i el santuari marià romànic.
 
 
Són poques les notícies existents. Els segles XII i XIII aquesta església estava servida per una comunitat de clergues i llecs deodonats, segons explica la tradició. 

v  Deodonat o oblat designa a l’infant ofert pels pares a un monestir per tal de consagrar-lo a Déu o per ésser educat. També serveix per designar un laic que habita en un monestir, sense el lligam dels vots.

El santuari dels Torrents apareix esmentat com a parròquia en la vivita Dal deganat de la vall del Lord de l’any 1312. Aquest any consta que tenia una hospitalitat i en tenia cura el rector del Cint. 

Al segle XVIII el santuari consta con sufragània de Sant Sadurní del Cint i al cap de poc temps, restà abandonat. L’edifici romànic és totalment perdut, sense conservar-s’hi cap vestigi. 

L’actual edifici és una construcció barroca del segle XVIII que reprodueix un model d'església força comú a la comarca. És de planta rectangular sense absis i amb una torre de planta quadrada als peus de l'església.  

La façana és força senzilla, només hi ha un òcul a mitja alçada i la porta, una obertura amb llinda flanquejada amb pilastres amb motllures que dibuixen un frontó de perfil el·líptic amb una M inscrita al centre.  

El parament és de pedra irregular unida amb morter i la coberta, a dues aigües amb teula àrab.

 
D'aquest santuari procedeix una talla romànica de fusta policromada, un exemplar magnífic. Segons Catalunya Romànica, una de les imatges romàniques més boniques que es conserven a la comarca.  

Durant la Guerra Civil els veïns l’amagaren per salvaguardar-la d’una probable destrucció. Actualment guardada a l'església de Sant Martí de Correà.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada