Aquest
cop els nostres passos en portaven a les terres del Bages a visitar un
familiar. Al llegir un cartell en una cruïlla de la carretera que ens informava
que havia una església ens decidirem a conèixer-la. Per tant, visitàvem
l’església de Sant Marçal de Relat, situada prop del mas la Rovira.
Rodejada
d’arbres en un lloc força agradable trobàvem aquesta església rodejada de murs
que en cert temps devien envoltar l’edifici i el cementiri. En l’espai obert al
costat de migjorn hi ha dues làpides de pedra.
Curiosament
en un angle del mur havia un replà, on s’arribava per una petita escala de
pedra, que segurament havia servir de comunidor per beneir els camps i allunyar
les tempestes.
En
la consulta etimològica al diccionari Alcover-Moll ens fa aquesta definició.:
del llatí rīvo lato, ‘riu ample’. El nom de la riera de Relat apareix escrit Rivolato
en un doc. de l'any 889 (Abadal CC, ii, 298).
Per
les restes de Ceràmica trobades a l'entorn de l'església de Sant Marçal així
com les tombes de fossa són, juntament amb les notícies documentals, testimonis
per a afirmar que la primera església de Sant Marçal era romànica.
Des
de l’any 951 el lloc de Relat és documentat, sembla ser juntament les dues
esglésies de Santa Eugènia i Sant Marçal. Passà a dependre del monestir de
Ripoll per donació de la família Lluçà. Sant Marçal segons Enciclopèdia
Catalana surt esmentada per primera vegada l’any 1038.
El
lloc pertanyia a la sotsvegueria del Lluçanès que perdurà fins el segle XVIII
que es desmembra entre els corregiments de Vic i Manresa.
Al
segle XVII l'església deixa d'ésser parròquia rural i esdevenia sufragània de
Santa Eugènia de Relat.
L’església
és de base romànica amb modificacions posteriors. L’edifici és d’una sola nau
mancada totalment d'ornamentació i amb els murs arrebossats.
La
volta romànica fou substituïda per una de gòtica en una de les moltes
transformacions. L'any 1775 fou substituït l'absis per un presbiteri quadrat,
fou oberta la porta de ponent i erigit el campanar.
El
campanar és de torre cobert amb una
teulada a quatre vessants. És una construcció de dos pisos amb obertures d'arcs
de mig punt.
En
la façana és on s'obre una porta central d'arc de mig punt amb grans dovelles i
sobre la qual hi ha una petita finestra de simple esqueixada i amb un arc de
mig punt monolític.
L’any
1935 el Centre Excursionista Montserrat i el de Catalunya, iniciaren una
campanya d’excavacions que donà com a resultat la descoberta d’un gran nombre
de tombes alineades que tenia cadascuna una olla de terrissa a sobre com
a ofrena. Es tracta de típiques peces que daten del segle XII.
Sant
Marçal de Relat està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada