dimarts, 18 de novembre de 2014

MARE DE DÉU DEL ROSER. GÓSOL. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA. 

Pujàvem al castell i l’església que des de dalt del pujol constituïen les primeres  edificacions  del poble de Gósol medieval. En mig de la pujada, ja tocant als murs mig derruïts de les muralles del castell, visitàvem la petita església de la Mare de Déu del Roser. Des de la balconada propera teníem una vista privilegiada de tota la vila situada als nostres peus. 

 
Possiblement és una obra popular del segle XVI o XVIII, quan el poble començà a sobrepassar el recinte murallat i originà els ravals secundaris. 

Església d'una sola nau de petites dimensions adossada a la roca. La façana està orientada a llevant amb un campanar d'espadanya.  

L'entrada és un arc de mig punt adovellat i a mitja façana hi trobem un òcul.  

El parament és de pedres sense treballar, disposades en fileres i unides amb morter.  

És un edifici molt simple i auster. La coberta és a dues aigües amb teula àrab.  

 
L’advocació a la Mare de Roser va ser instituïda pel Sant Pare Gregori XIII (1.502-1585). 

Petita, senzilla, però no oblidada tal com ens mostra el seu acurat interior. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada