dimarts, 14 d’abril del 2015

MARE DE DÉU DEL ROSER. LLES DE CERDANYA. BAIXA CERDANYA

TERRES DE BAIXA CERDANYA. 

Pujàvem fins a Lles de Cerdanya. Les terres del municipi tanquen amb la frontera andorrana. I una vegada tornada a veure l’església de Sant Pere demanaven per conèixer la capella del Roser o també anomenada del Benefici. Envoltada per les cases del poble visitàvem dita capella.

En la consulta etimològica al diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició.: probablement pre-romana. En els documents de la baixa llatinitat apareix escrit Lercio. Segurament cal relacionar-lo amb el topònim Lles de l'Urgellet i amb el Lleers de la Parròquia de Ripoll. 

El terme municipal de Lles de Cerdanya és el més extens de la Cerdanya, després de l’annexió el 1966 de l’antic terme de Músser i Arànser. Situat al Baridà, el municipi s’estén des de la línia de crestes dels Pirineus axials fins al Segre. El seu límit N és frontera amb Andorra i en un petit sector al NE, des de la Portella Blanca d’Andorra (2517 m) al pic de Calm Colomer (2 869 m) de la serra de l’Esquella, és partió amb l’Alta Cerdanya. 

 
El terme és poblat des de molt antic. En l’acta de consagració de la catedral d’Urgell s’esmenten les parròquies de Músser (Munciar), Arànser (Aransar), Travesseres ( Traverseras) i Lles (Lesse). Dins l’antic comtat de Cerdanya, el territori que constitueix el terme actual era al límit amb les terres pertanyents al vescomtat de Castellbò.


La capella del Roser és un edifici de planta rectangular d'una sola nau coberta amb volta de canó i teulada a dues aigües. Al mur est hi ha un cos afegit que correspon a la sagristia.  

Al mur de migjorn està situada la porta, d'arc de mig punt, dovellada, i un rosetó també dovellat.  

El campanar és petit i d'espadanya amb un únic ull. A l'interior, les parets són enguixades i pintades. Crist en Majestat esculpit sobre un bloc de pedra en forma de creu. 

La capella del Roser està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local. 

És molt agradable voltar pels carrers del poble de Lles que fa uns anys era pràcticament despoblat i l’auge de la segona residència l’ha retornat a la vida. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M: Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada