dijous, 23 d’abril del 2015

SANT MARTÍ DE CAMPELLES. RIPOLLÈS.

TERRES DEL RIPOLLÈS.  

En la nostra recerca d’esglésies i llocs del nostre país visitàvem el poble de Campelles.
 

El poble de Campelles (125 h 2009), al sector occidental del terme, es troba en uns extensos replans a la solana de la serra de la Llacuna, divisòria d’aigües del torrent de Prat de Jou amb el Rigard. Era un poble eminentment rural que modernament s’ha envoltat de cases de segona residència.
 
La consulta etimològica al diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició.: incerta. Sembla derivat de camp, però és estrany que tingui la forma pròpia dels femenins (campella); un derivat diminutiu normal de camp seria campell. Meyer-Lübke, Noms lloc Urg. 18, proposa una explicació possible: fixant-se en la forma Kampilias que apareix en l'Acta cons. Seu Urg. (segle IX), creu que podria tractar-se d'un antic campinya (cfr. cast. campiña) que seria tornat campilla per dissimilació i després campella per canvi de sufix. Cal regonèixer, però, que és poc probable aquest procés. Sembla més possible que es tracti d'un derivat de l'adjectiu campa («terra campa»).


El lloc de Campelles apareix documentat a partir de l’any 918 en una venda que Gamisà i la seva dona Virgília feren a Emma, abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, d’una casa amb cort i horta en el “locum que dicitur Engelados [...] infines de Ville Camplilias [...] in valle Petrariense...in comittaum Ceritanie”.
 
Novament, l’any 922, l’abadessa Emma de Sant Joan comprà un mas dins el terme de “Campellicis”, topònim que el 981 tornà a aparèixer en una venda, amb el nom de “Campelias”. Durant el segles XI i XII , el topònim adoptà les formes dominants de “Campillas” o “Campeyles”.

Al segle XVIII, la parròquia de Campelles formava, juntament amb Bruguera, una batllia real de ls sots-vegueria de Ribes. 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Són molt escasses les notícies sobre l’antiga església de Sant Martí de Campelles, que l’any 1035 fou cedida pel comte Guifré de Cerdanya al seu fill Guillem, juntament amb la de Santa Maria de Ribes. Diu el testament del comte Guifré que ningú no podrà construir-hi cap castell sense el consentiment dels comtes de Cerdanya. 

No se’n tenen altres dades fins el segle XX, que fou edificada la nova església parroquial al solar que ocupava l’antiga. 
 

L’antiga església fou reformada i ampliada substancialment al final del segle XVIII, i en fou canviada l’orientació. L’altar, actualment és a tramuntana, i a la porta de l’edifici, a migdia, consta la data de 1799. 

De l’edifici romànic de Sant Martí de Campelles es conserva una part del pany de paret de migdia, aprofitat com a base dels murs d’època moderna. Aquest pany del mur s’identifica per un aparell de petits carreus,  tallats i disposats a la manera del romànic del segle XI. 

Hom hi pot observar l’arrencada d’una finestra de mig punt i més a llevant, prop del portal actual, el muntant del que devia ser una porta lateral del temple. 

A l’altra banda del portal del segle XVIII hi ha encara un tros de mur romànic, i no s’hi veuen restes de cap altra obertura. La porta i la finestra són força baixes, és a dir, que el nivell original del sól devia ser força més baix que l’actual. L’absis d’aquest edifici del segle XI no s’ha conservat. 

Sota les capelles laterals de llevant, si és que no es malmeté en les obres del segle XVIII o anteriorment, hi deu haver la fonamentació. Les restes conservades de l’església romànica de Sant Martí a Campelles corresponen segurament al temple esmentat l’any 1035. 

Malgrat tot i la desaparició del romànic anterior l’església té una bona aparença i està força ben cuidada. Més val haver l’actual que ruïnes  informes  de restes romàniques com desgraciadament observem en el territori. 

La nau té un gran absis a la part contrària la porta. Està ben pintada i neta. 

 
Dos antics bancs de fusta col·locats a la part final de l’església van cridar la nostra atenció. Així com la pica baptismal separada en un apartat tancat per una reixa a l’entrada del temple.
 
Campelles un lloc preciós per viure i net com una patena.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada