En
la nostra recerca d’esglésies i llocs del nostre país visitàvem el poble de
Campelles.
El
poble de Campelles (125 h 2009), al sector occidental del terme, es troba en
uns extensos replans a la solana de la serra de la Llacuna, divisòria d’aigües
del torrent de Prat de Jou amb el Rigard. Era un poble eminentment rural que
modernament s’ha envoltat de cases de segona residència.
El
lloc de Campelles apareix documentat a partir de l’any 918 en una venda que
Gamisà i la seva dona Virgília feren a Emma, abadessa del monestir de Sant Joan
de les Abadesses, d’una casa amb cort i horta en el “locum que dicitur Engelados [...] infines de Ville Camplilias [...] in
valle Petrariense...in comittaum Ceritanie”.
Novament,
l’any 922, l’abadessa Emma de Sant Joan comprà un mas dins el terme de “Campellicis”, topònim que el 981 tornà
a aparèixer en una venda, amb el nom de “Campelias”.
Durant el segles XI i XII , el topònim adoptà les formes dominants de “Campillas” o “Campeyles”.
Al
segle XVIII, la parròquia de Campelles formava, juntament amb Bruguera, una
batllia real de ls sots-vegueria de Ribes.
Són
molt escasses les notícies sobre l’antiga església de Sant Martí de Campelles,
que l’any 1035 fou cedida pel comte Guifré de Cerdanya al seu fill Guillem,
juntament amb la de Santa Maria de Ribes. Diu el testament del comte Guifré que
ningú no podrà construir-hi cap castell sense el consentiment dels comtes de
Cerdanya.
No
se’n tenen altres dades fins el segle XX, que fou edificada la nova església
parroquial al solar que ocupava l’antiga.
L’antiga
església fou reformada i ampliada substancialment al final del segle XVIII, i
en fou canviada l’orientació. L’altar, actualment és a tramuntana, i a la porta
de l’edifici, a migdia, consta la data de 1799.
De
l’edifici romànic de Sant Martí de Campelles es conserva una part del pany de
paret de migdia, aprofitat com a base dels murs d’època moderna. Aquest pany
del mur s’identifica per un aparell de petits carreus, tallats i disposats a la manera del romànic
del segle XI.
Hom
hi pot observar l’arrencada d’una finestra de mig punt i més a llevant, prop
del portal actual, el muntant del que devia ser una porta lateral del temple.
A
l’altra banda del portal del segle XVIII hi ha encara un tros de mur romànic, i
no s’hi veuen restes de cap altra obertura. La porta i la finestra són força
baixes, és a dir, que el nivell original del sól devia ser força més baix que
l’actual. L’absis d’aquest edifici del segle XI no s’ha conservat.
Sota
les capelles laterals de llevant, si és que no es malmeté en les obres del
segle XVIII o anteriorment, hi deu haver la fonamentació. Les restes
conservades de l’església romànica de Sant Martí a Campelles corresponen
segurament al temple esmentat l’any 1035.
Malgrat
tot i la desaparició del romànic anterior l’església té una bona aparença i
està força ben cuidada. Més val haver l’actual que ruïnes informes
de restes romàniques com desgraciadament observem en el territori.
La
nau té un gran absis a la part contrària la porta. Està ben pintada i neta.
Dos
antics bancs de fusta col·locats a la part final de l’església van cridar la
nostra atenció. Així com la pica baptismal separada en un apartat tancat per
una reixa a l’entrada del temple.
Campelles
un lloc preciós per viure i net com una patena.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada