Visitàvem
Campdevànol i ens assabentàvem, si no estem equivocats, de l’existència de tres
esglésies sota la advocació de Sant Cristòfol.
El
poble de Campdevànol (3125 h el 2005) és de formació relativament moderna, tot
i que ja s’esmenta el 890 (Campodavanali) en la consagració de Sant Pere de
Ripoll.
Va
pertànyer a la dotació del monestir de Ripoll per donació del comte Guifre el
Pelós, i formà part fins a la fi de l’Antic Règim de la baronia del monestir.
La
consulta etimològica al diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició.:
del llatí campo de Vandălo ‘camp del vàndal’. La documentació de l'alta edat
mitjana presenta el nom d'aqueix poble amb totes aquestes formes: Campo Davandali
(a. 969); Campo de Vanalo (a. 979); Campi de auanal (a.
1075); Campo auannali (a. 1081); Campo vandali (a. 1147).
Les
tres esglésies que han conservat la religiositat del poble de Campdevànol són:
La primera, la més antiga i romànica, de la qual només resten unes ruïnes va
ser dinamitada durant la Guerra Civil. És situada fora del poble. La segona, la
“vella” és al costat del cementiri a dalt de tot del poble. El seu estat és
deplorable, malgrat ésser un gran edifici. La tercera i més moderna dins el
casc de la població és l’actual parròquia.
Encara
no estava acabada i ja se’n va adaptar una part per al culte. El 25 de juliol
de 1890 fou inaugurada la nova construcció formada per una nau central i dues
de laterals amb un petit campanar d’espadanya.
L’any
1909 es construí un nou campanar. Es tractava d’una torre quadrada i octogonal
acabada amb cúpula punxeguda. Després de la guerra es varen començar a veure
esquerdes a la paret del campanar, ja sigui per defecte de construcció o com a
conseqüència dels bombardejos del 1939. La nit del 28 de març de 1944 es va
ensorrar la torra i va caure damunt de la teulada de la rectoria i d’una part
de l’església.
El
24 de juny de 1944, l’arquitecte barceloní Josep M. Pericas presentà els
plànols i el pressupost per la reconstrucció i aquestes obres duraren un any,
fins que l’1 d’octubre de 1945 s’inaugurà el renovat temple.
Actualment
llueix ufanosa en l’ampla plaça del bonic poble de Campdevànol.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada