TERRES DEL RIPOLLÈS.
Visitàvem
el Serrat, un petit veïnat (25 h. 2009) que es troba situat a la cota dels 1300
m. d’altitud. Pertany
al municipi de Queralbs i és situat a l’esquerra del Freser, damunt el poble de
Fustanyà, a la parròquia del qual pertany.
La
riera de Serrat, afluent del
Freser per l’esquerra, neix als vessants sud-occidentals del puig de Balandrau
i desemboca aigua avall de Fustanyà.
En
la nostra consulta etimològica al diccionari Alcover-mol es dóna aquesta
definició.: derivat de serra, art. 1.
El
veïnat del Serrat, que s’havia pràcticament despoblat, és format per grup de
cases, moltes de les quals han estat restaurades per l’estiueig. La notícia més
antiga que hem trobat és de l’any 1467, quan
dos “homines de Serrato” consten
com a contribuents o feligresos de Sant Sadurní de Fustanyà, d’on depenia el
lloc.
L’any
1519 consta que aquí fou aixecada una torre de defensa, ara destruïda, a
l’indret de can Bonada. Ni una sola notícia històrica s’ha pogut trobar de la
capella del Remei, que presideix el nucli.
La
nau fou ampliada i apujada al segle XVII.
L’advocació
a la Mare de Déu del Remei és documentada des de l’època de les festes del
segle XIV, però no es popularitzà en els santuaris que hi ha dedicats fins els
segles XV i XVI. Per tant, si aquesta capella és romànica, com sembla,
l’advocació primitiva, que potser era simplement a la Mare de Déu, li devia
ésser canviada aquests segles.
Sempre
ha estat una simple capella a cura dels antics rectors de Fustanyà.
L’església
de consta d’una sola nau, coberta amb volta de canó apuntada i amb senyals
d’haver estat sobrealçada, capçada a llevant per un absis semicircular
lleugerament descentrat respecte a l’eix principal i molt més estret que la nau
i cobert amb volta de quart d’esfera.
Només
hi ha dues finestres de doble esqueixada, l’una descentrada a l’absis i l’altra
al mur de migjorn.
La
porta, amb arc adovellat, un ull de bou i el campanar de cadireta, de dos ulls,
són a la façana de ponent, que és arrebossada.
Tos
els murs, tant de l’absis com de la nau, són de maçoneria, a base de pedres
molt ben col·locades, malgrat que no siguin fets de carrerons. La coberta de
l’absis és de pissarra, igual que la nau. Totes dues es veuen sobrealçades.
A
l’interior els parament resten enguixats, llevat del de l’absis, que manté el
mateix aparell de l’exterior, és a dir, amb lloses desiguals de maçoneria, de
gruixària variable.
Tot
i que l’absis es troba esquerdat, la resta té un bon estat de conservació.
A
desgrat de la rusticitat general de l’edifici, convé destacar l’estretor de
l’absis en relació a la nau, que es repeteix en esglésies properes, les
característiques constructives cal
situar-lo dins el segle XII.
Copio
el que ens explica un rètol situat a l’entrada del poble:
SERRAT: NUCLI TÍPIC DE
MUNTANYA.
Serrat és un poble que
conserva tot l’encant d’un poble d’alta muntanya on no s’han realitzat noves
edificacions que es desdiguin amb l’entorn natural rural d’aquesta part dels
Pirineus. Fins als anys 40 no es va construir la carreta actual, per la qual
cosa els habitants del Serrat es veien obligats a transportar les mercaderies
amb animals. A totes les cases importants, s’hi feia el pa i per això encara es
poden veure molts forns adossats a les cases.
La situació de Serrat,
a 5 quilometres de Queralbs i de l’estació del cremallera de la Vall de Núria,
fa que sigui un indret especial.
L’encant de Serrat és
el silenci, el fet de trobar-se en un lloc gairebé verge, però perfectament
urbanitzat amb el carrers empedrats, amb fanals, clavegueram i aigua potable.
Per
enveja nostra el que anuncia el rètol és real.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada