Buscàvem
una església ens va aparèixer un castell i al seu costat, a llevant, l’església
de Sant Vicenç de Palmerola. No era precisament el lloc ni l’església que
buscaven però ningú deixa enrere un insospitat regalet. Per tant visitàvem a
Palmerola la seva església sota l’advocació de Sant Vicenç.
En
la consulta etimològica el diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició.:
contracció de Palomerola, forma documentada en l'Acta de consagració de
la Seu d'Urgell i que representa un diminutiu del llatí Palumbaria, “colomer”.
La
parròquia de sant Vicenç de Palmerola és establerta adjacent al castell. Aquest
era, encara, l’any 1227, una domus, o casa forta, sota els dominis dels senyors
de la Portella, a cura d’uns castlans
cognominats Palmerola. L’església existia ja al segle XII juntament amb aquest
domus.
La
història de l’església va unida a la del castell, i la seva parròquia fou
incorporada a la corona l’any 1398 pel rei Martí I, L’Humà. L’any 1448 rebé com
a sufragània l’antiga parròquia de Sant Julià de Vilacorba (o de Palmerola), i
el terme d’ambdues passà, l’any 1956, del bisbat de Solsona al de Vic.
De
l’antiga construcció romànica, que era d’una sola volta de canó seguit, només
queden una part dels murs de migjorn i de ponent i una part de la volta, ja que
l’absis rectangular actual i els additaments de la nau de tramuntana, amb el
campanar i el porxo de l’atri, corresponen a obres més tardanes efectuades en
diferents èpoques, que han modificat substancialment l’edificació originària. Tampoc s’hi entreveu cap element romànic, ja
que el ull davant la façana de ponent tampoc no sembla d’aquesta època, mentre
que el portal primitiu, obert a la façana de ponent resta tapiat.
L’església
com el conjunt del castell ha sofert una radical reconstrucció, en èpoques molt
recents, que fa molt difícil, per no dir impossible, de destriar les parts
originals de les restaurades, ni establir comparances tipològiques, o
estructurals.
Desgraciadament
les obres de restauració han quedat incomplertes i l’abandó tant del castell
com l’església i la masoveria és patent. Restes d’obra, restes de elements
higiènics, queden a l’abast de qui tingui ganes de pujar fins el castell.
Des
del puig del Verdolet es domina una amplia panoràmica.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada