SANT PERE D’AÜIRA. CAMPDEVÀNOL. RIPOLLÈS.

TERRES DEL RIPOLLÈS. 

En certa ocasió vam visitar Campdevànol i al costat mateix de l’església de Sant Cristòfol; la nova, malgrat sigui del segle XVIII; hi ha un rètol que ens recorda l’espai de la Natura i l’església de Sant Pere d’Aüira.

 

Aficionats a conèixer les esglésies i també a caminar, vam decidir que un dia visitaríem dita església, malgrat que l’anunciat de 2h. 30”, no era precisament de cap passeig. 

Aquest dia per fi va arribar el passa diumenge 29 de març. Degudament equipats vam començar la nostra caminada fins l’església. 

L’antiga parròquia de Sant Pere d’Aüira (escrit també Huire) queda al sector de tramuntana del terme, a mà esquerre del riu Freser, a uns 1200 m. d’altitud. i vora el coll de Casals. 

La parròquia de Sant Pere d’Aüira, situada dins el terme de jurisdicció del monestir de Santa Maria de Ripoll, és coneguda des de l’any 1150. En les primeres llista de parròquies de la diòcesi de Vic , dels segles XI i XII, apareix esmentada “Sto. Petro d’Auire” o “Auira”.

 

L’església actual fou reconstruïda al principi del segle XIII i consagrada el 6 de juny de 1235 pel bisbe de Vic, sant Bernat Calbó. 

El migrat poblament de la parròquia degué ésser la causa que l’any 1415 se suprimís com a parròquia i es fusiones amb Sant Quintí de Puig-rodon, mentre que una part de la parròquia, a l’esquerres del Freser, fou unida a Sant Martí d’Armàncies. El seu despoblament continuà: l’any 1635, tan sols tenia tres cases, igual com el 1686, que comptava amb el mas Rotllan i dues masoveries. 

 

La història de l’església de Sant Pere d’Aüira va estretament lligada amb el mas Rotllan, documentat des del 1180. El nom d’Aüira derivà de l’antic d’Avira o d’Auvira, nom de una gran propietat veïna que entre 1146 i 1178 pertanyia  a Guillem d’Avira i al seu fill Per d’Avira, propietaris també del mas Rotllan, els hereus del qual, cognominats Rotllan i Espona, gaudiren del títol de ciutadans de Barcelona. Malgrat tenir una capella pròpia dedicada a la Mare del Déu del Roser, li feren diverses fundacions de misses anyals, trentenaris i aniversaris que asseguraren en bona part el cultes de Sant Pere tot al llarg dels segles XVII al XIX.    

                                                                                

Entre els anys 1637 i 1656, i per part del rector de Sant Quintí de Puig-rodon, Antoni Rotllan, foren empreses unes importants reformes. Entre elles la construcció de dues capelles, una per banda, que li donaren la forma de planta de creu llatina. Fou també en aquesta època que foren descobertes les relíquies i els pergamins de les dues consagracions de l’església. 

L’església és un senzill edifici d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular, el qual s’obre directament a la nau. Junt a l’obertura de l’absis, a cada costat de la anu  hi ha dues capelles de forma rectangular, les quals donen a l’església una planta en forma de creu. Com altres esglésies del Ripollès, l’absis ha estat orientat vers el nord-est i segueix, més o menys, la direcció de la vall del riu Freser. 

El temple és il·luminat per dues finestres de doble esqueixada, una al fons de l’absis i l’altra a la façana de migjorn on hi ha oberta la porta, molt simple, coberta amb un arc de mig punt. Cadascuna de les capelles  te dues espitlleres que completen la il·luminació de l’edifici. 

Al lloc on hi ha obertes les capelles la nau ha estat interrompuda per un arc, sobre el qual descansa un campanar d’espadanya de dos ulls. 

L’aparell presenta notables diferències entre les parts de l’església. Dites diferencies de l’aparell palesen una història constructiva molt intensa, de la qual, potser, la part més antiga és la nau. Més tard s’afegeix l’absis que pot correspondre  a la construcció consagrada l’any 1235. Posteriorment encara s’hi devien afegir les dues capelles laterals. 

L’estat de l’edifici és bo, gràcies, sobretot, a una sèrie de restauracions acabades l’any 1965, les quals consistiren a refer el campanar i la coberta, aquesta amb lloses de pedra. 

D’aquesta església prové una reixa de ferro forjat i una ferramenta que compon i adorna una porta rectangular que es conserva en el Museu Episcopal de Vic. 

Actualment s’hi celebra un aplec el diumenge després del dia de Sant Pere- si no escau que el dia de Sant Pere sigui en diumenge -organitzat pels Amics de Sant Pere d’Aüira, que radiquen a Campdevànol i tenen cura de la seva restauració i conservació.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.