Pujàvem
per la carretera que d’Alp porta a la collada de Toses quan en un revolt ens sorprenia,
en una petita elevació, la vista de la bonica església sota l’advocació de la
Verge de les Neus.
La
capella és situada al peu de les pistes d'esquí de Supermolina. L’edifici d’estil
neo-romànic (1926) té un absis semicircular, obra de l’arquitecte Josep M. Ros
Vila.
És
una capella de pedra i ciment d'una sola nau amb arcs de diafragma i embigat.
La coberta de dues vessants de pissarra acaba
amb un pronunciat ràfec.
La
façana, orientada a migdia, presenta un porxo davant la portalada amb els seus tres
arcs de mig punt sostinguts per llises columnes.
La
porta d'entrada és de fusta, ornamentada amb trossos de tronc tallats
transversalment i decorats amb escenes evangèliques.
Tres
finestres il·luminen l’interior del temple dues al mur de llevant i l’altre més
petita a l’absis. Un ull de bou dóna llum a la sagristia.
Damunt
del porxo s’alça un petit campanar d'espadanya amb dues campanes.
Al
presbiteri, a l'absis, hi ha unes decoracions murals amb àngels i pastors fetes
per J. De Vilallonga l'any 1952, al centre del qual hi ha la Mare de Déu de les
Neus, obra de l'escultor E. Colom, també del 1952.
Davant
l'absis, a l'exterior de la capella, hi ha un bonic clavari de fusta.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada