Pujàvem
a Capolat i visitàvem la seva església sota l’advocació de Sant Martí. L’edifici
eclesial forma una sola unitat amb la rectoria i la masoveria. No mostra cap
problema d’estructura almenys exteriorment i és manté dempeus dalt del turó. Però
tot l’accés està ple de plantes i herbes com a mostra de la poca utilització
del temple.
El
poble de Capolat (11 h. 2007), a 1278 m d’altitud, és centrat per una sèrie de
masies. És dominat al NW per la serra i el santuari dels Tossals.
A
la consulta etimològica el diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició.:
insegura. Griera considera possible que vingui de campu latu, ‘camp ample’ (BDE, xxviii, 18), però és poc probable
que s'hagués perdut la m de campu.
En
excavacions efectuades en la passada legislatura 2003-2007, finançades pel
departament de cultura de la G. C i portades a terme per Tècnics de
l’associació arqueològica del Berguedà, sabem que fa uns 5.000 anys a Capolat
ja hi havia població de característiques rurals, i la principal troballa que ho
confirma és una tomba pertanyent a l’època neandertal, en que es varen trobar
dos cossos, home i dona, així com un aixovar prou complert per a poder situar i
confirmar aquestes dades.
El
lloc té el seu origen històric en el castell de Capolat, que era un dels nou
castells de la comarca antiga de Cardona i formà part sempre del vescomtat de
Cardona (després comtat i ducat) dins la mateixa batllia de Cardona; aquesta
família en tingué sempre la jurisdicció civil i criminal. Aquest fet, juntament
amb la seva dependència eclesiàstica al deganat de la Vall de Lord, el vinculen
històricament amb la comarca del Solsonès.
Sembla
que al segle XII Sant Martí tenia ja la categoria de parròquia; d’aquell
primitiu edifici únicament en resten les pedres originaries que foren reutilitzades
en ocasió de refer el temple en el segle XVII o XVIII.
És un petit temple amb una casa annexa que forma un conjunt aïllat situat al cim d'un turó, voltat d'antics camps de conreu. Actualment està molt transformat i refet.
El
parament és de grans carreus de pedra sense desbastar, disposats en filades i
units amb morter. L'església està coberta a dues aigües i a sobre del
presbiteri hi ha un campanar de secció quadrangular, únic element exterior
d’interès.
A
la porta hi figura la data de 1718 i a la finestra del campanar i al cementiri,
1850.
La imatge de la Mare de Deu dels Tossals, talla proto-gòtica, datada del segle XIII, en la que la Verge situada sobre una arqueta esclafa un dragó amb el peu esquerre. Recuperada per l’Ajuntament, es conserva avui al museu diocesà de Solsona, i ha estat estudiada a fons en el centres de Restauració que la G.C. té a Sant Cugat del Vallès. A l'altar major es conserva el Retaule de Sant Martí de Capolat, del segle XVIII, realitzat en fusta daurada i policromada.
Sant Martí de Capolat és una església
que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada