Visitàvem
les restes del castell de Gósol i en el seu interior les parets i campanar de
l’església de Santa Maria.
Com
el seu nom indica l’església de Santa Maria es troba dins el recinte fortificat
i al costat de ponent de l’esplanada on sembla que hagués hagut el castell.
Després de trobar la muralla, fent camí pel mateix lloc que s’utilitza per
arribar al castell, u camí, que conserva molts trossos empedrat, porta davant
de l’església, enmig de cases enrunades.
L’església
de Santa Maria de Gósol és situada dins el límits del comtat d’Urgell, a la
vall de Gósol que més tard al segle XII, formà part dels territoris de la
baronia de Pinós. Des de la seva construcció Santa Maria fou l’església del
castell i parroquial.
Eclesiàsticament
depenia del bisbat de la Seu d’Urgell i com tal s’esmenta en l’acta de
consagració de l’església de Santa Maria, document datat el 839 però que cal
considerar falsificat el final del segle X o el començament de l’XI (Gosal).
Situada
dins el comtat de Cerdanya, l’església del castell és molt poc documentada;
entre els anys 1068 i 1095 Galceran, fill de Sicardis, jurava fidelitat al
comte Guillem de Cerdanya pels castells i llocs que tenia en el seu nom, entre
ells el de Gósol.
Les
notícies que permeten datar documentalment l’església més precisa corresponen a
dues importants deixes testamentaries:
una l’any 1010, consisteix en una deixa del comte Ermengol d’Urgell. L’altra
deixa correspon a un senyor veí de Gósol, Arnald Miró de Tuixent, que en el seu
testament l’any 1082 cedí dos sous a Santa Maria de Gósol. Possiblement
aquestes deixes, almenys la primera podrien correspondre als anys en què era
construïda l’església.
L’església
fou sempre parroquial i aquest caràcter quedà confirmat en la visita al deganat
de Berga de l’any 1312. La dècima d’Urgell de l’any 1371 especifica que
l’església de Gósol pagava anualment quaranta-quatre sous.
El
segle XVIII eren sufragànies les veïnes esglésies de Sant Andreu de l’Espà, la
de Feners, i al terme de l’antic castell de Fraumir les de moripol i Santa
Eulàlia de Bonner.
Les
restes molt malmeses es conserven en la part més alta de l’indret del castell. La seva planta molt curiosa, és
orientada al nrd-oest, amb la façana al sud-est. En aquesta façana s’obria la
porta i haia un òcul al frontispici. L’edifici no té absis i la nau consta de
dos trams, el primer pràcticament quadrat, cobert amb volta de creueria, i el
segon rectangular, més ample, cobert en volta de canó.
En
el conjunt destaca, però al cantó septentrional, una torre, que potser haia
tingut alguna finalitat defensiva, però que més aviat cal relacionar amb
l’edifici religiós, al qual sembla s’adossa. La planta de la torre és molt
irregular i el seu alçat és lleugerament tronco piramidal. Aquesta torre, que
gairebé és de planta quadrada, té, a l’interior unes mides de 412x 405 cm. Les
seves parets tenen un gruix d’uns 95 cm. A l’nterior és pot veure restes de ,
segurament, quatre trespols.
En
el seu estat present no es pot confirmar si aquest a torre pertanyia, com s’ha
insinuat al castell de Gósol, i fou reutilitzada després com a campanar.
Actualment
una construcció de ferro permet pujar pel seu interior.
D’aquesta
església és conserva en el Museu Nacional d’Art de Catalunya una imatge romànica de la Mare de Déu.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada