SANTA EULÀLIA DE CASES DE POSADA. NAVÈS. SOLSONÈS.

TERRES DEL SOLSONÈS.  

Pujàvem de Solsona a Sant Llorenç de Morunys quan en un punt de la carretera, amb una bella panoràmica de l’aigua del embassament i el Santuari del Lord, ens trobàvem amb la visió de l’església de Santa Eulalia destacant el seu esvelt campanar. Com nosaltres som aficionats a veure els temples religiosos ens acostàvem i visitàvem l’església sota l’advocació de Santa Eulàlia de Cases de Posada.

 

Llegia en Catalunya Romànica que l’església parroquial de Santa Eulàlia havia format part de l’antiga contrada i batllia de Castelló. Esta emplaçada al despoblat de Cases. Actualment modernitzades i oferint serveis de cases rurals. La descripció del lloc també ha variat al construir-se el pantà de la Llosa del Cavall.

El 8 de juny de l’any 997, el comte Ermengol I féu donació al monestir de Sant Llorenç de la parròquia de Posada amb les seves esglésies, els seus delmes i les seves primícies i oblacions. Aleshores el límits d’aquesta parròquia eren: la serra de Busa, Canalda, Fanarals i la serra d’Arnau, que actualment és coneguda segons M. Riu, per la serreta de les Valls. 

Segons el mateix historiador, la comunitat de clergues de Sant Llorenç, a través de la cel·la comtal de Ventolra, l’església de la Mare de Déu de Lord i les parròquies de les Cases de Posada, Linya, Sasserra, Lladurs i la Llena exerciren una tasca de cristianització important durant el segle X. 

L’església és una construcció de planta rectangular amb encapçalament triabsidal, totalment refeta, en la qual encara hi ha visibles alguns elements de la construcció antiga. 

L’interior, arrebossat, forma part de la nova construcció.

Té diferents tipus de paraments. Els angles dels murs són resolts amb grans blocs escairats, llevat del de l’absis central amb el mur al sector de tramuntana, on són visibles, a la part inferior, uns grans blocs treballats a cop de maceta. Els carreus de l’absis laterals del costat de l’evangeli no segueixen filada. El frontis presenta filades de mides diferents.  

Al frontis s’obre una porta d’arc de mig punt amb grans dovelles, tancada per una porta de fusta que encara conserva ferros romànics. 

L’absis lateral del costat de tramuntana té una finestra rectangular d’una esqueixada. Al frontis se n’obre una altra, també rectangular, de dues esqueixades. 

Formant part de la construcció nova, cal destacar el campanar de torre quadrada i de dos pisos, separats per una motllura. El segon pis té a cada mur una finestra d’arc adovellat de mig punt.

 

Observant una fotografia de l’any 2009 veiem s’ha suprimit una sagristia que era adossada a l’absis pintat de color clar. Segurament a partir de les dades de Catalunya Romànica ha sofert diferents modificacions.

 

En alguna ocasió s’hi celebren actes culturals, de música i de poesia. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.