Des
de Sant Martí de Surroca pujàvem per una estreta pista asfaltada fins el lloc de
Sant Martí d’Ogassa i visitàvem la seva església.
L’església, refeta per Joan Oriol, senyor d’Ogassa, fou consagrada el 8 de febrer de 1024 per l’abat Oliba. En l’acta de consagració els senyors d’Ogassa feren diverses donacions a l’església, li confirmaren les seves possessions i la percepció del delmes i prohibiren que es fes cap més església dins el seu terme sense el seu consentiment. És en aquest document que es fa referència a la consagració de la primitiva església de Sant Martí d’”Aguacia” o “Aquacia” feta pel bisbe de Vic , Arnulf, entre 933 i 1010. La pertinença de Sant Martí d’Ogassa al bisbat de Vic queda constatada per la seva inclusió a les llistes parroquials, conservades, del segles XI i XII.
Joan
Oriol, casat amb Adelaida, filla del comte Oliba Cabreta, i per tant, cunyat
del bisbe Oliva, és un del primers senyors coneguts d’Ogassa. El castell de
Pena, residència dels Oriol, era el centre aglutinador juntament amb Surroca,
Vidabona i Saltor.
Un
dels seus descendents, el clergue Bernat Joan, fèu donació al monestir de Sant
Joan de les Abadesses entre altres, l’església de Sant Martí d’Ogassa amb les
delmes, les primícies i alguns masos. En el mateix testament reservava la
castlania del castell de Pena al seu nebot, Guillem Gaufred d’Espasen.
A
partir d’aquest moment aquestes deixes foren objecte de constant litigis entre
els abats i els castlans. Així, Arnau Joan I i el seu germà Berenguer Arnau,
germans de Bernat Joan, l’any 1109, cediren de nou al monestir de Sant Joan, l’església
de Sant Martí d’Ogassa, juntament amb el puig on havia estat bastit el castell.
Galceran de Sales, fill d’Arnau Joan, al que succeí l’any 1109, no estigué
conforme a perdre tots els seus drets sobre Ogassa, i es desenvolupa un litigi
fins que el 29 de setembre de 1166 es veié obligat a reconèixer a favor del
cenobi la possessió de l’església de Sant Martí i retornar-li totes les seves
pertinences. tanmateix encara conservà algun dret i dominis sobre Ogassa,
segons es veu en el pacte fet per ell u pel seu nebot Arnau, el desembre de
1168, amb Pere de Milany , sobre l’ infeudament dels dominis que posseïa a les parròquies
de Sant Martí d’Ogassa i Sant Esteve de Pardines.
Fou
el castlà, Guillem d’Espasen, qui l’any 1261 vengué a Ramon de Puigpardines els
seus drets sobre el castell de Pena, el qual al seu torn, el vengué, l’any
1264, a l’abat Dalmau de Minyana, del
monestir santjoanenc. Aquest mateix any, el 12 de juny, l’abat compra al rei
Jaume I el mer i mixt imperi del castell, de manera que el castell passà al
domini i jurisdicció total del monestir, i amb ell l’església i la parròquia de
Sant Martí.
En el segle XII es a modificar el temple, dotant-lo
de l'aspecte actual. De totes maneres, en 1708 s'hi va afegir un petit oratori
dedicat a la Mare de Déu de la Bonanova.
El temple és de factura molt senzilla, format per
una sola nau coberta amb volta de canó seguit i capçada a l'est per un absis
semicircular, cobert amb volta de quart d’esfera. A la nau se li van afegir
capelles laterals, així com una sagristia, adossada en el mur sud.
La porta d'accés s'obre en el mur oest. Està formada
per un únic arc de mig punt, que envolta un timpà i una llinda llisos. Encara
conserva el forrellat romànic, on hi ha incisions de tipus geomètric. També és
de la mateixa època el tirador.
El campanar inicialment era de cadireta de dos ulls.
Posteriorment es van tapar parcialment les dues finestres i es va modificar,
convertint-lo en una torre de planta quadrada.
La coberta ha estat feta amb llosses de pedra, de
dos vessants, i forma continuïtat amb la superfici cònica de la teulada.
Una
encertada restauració fou acabada al final del 1991.
S'hi
venerava una notable imatge gòtica d’alabastre de la Mare de Déu del Puig de
França, ara al Museu Episcopal de Vic, de la qual resta una reproducció molt
lliure i de poc valor.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada