dijous, 15 d’octubre de 2015

SANT MARTÍ DE VILALLONGA DE TER. RIPOLLÈS.

TERRES DEL RIPOLLÈS.  

En el nostre circuit pel Ripollès visitàvem el poble de Vilallonga de Ter i la seva església sota l’advocació de Sant Martí.

 
El poble de Vilallonga de Ter (1067 m. alt. i 250 h. 2005), és a l’esquerra del Ter, i arran de la carretera, al SE del terme (a l’indret dit la Solana). És constituït per un grup de cases que formen carrers estrets i placetes recollides entorn de l’església parroquial de Sant Martí; té dos petits barris o veïnats una mica apartats, la Grau i el Cordomí.

 
A la consulta etimològica el diccionari Alcover-Moll dóna aquesta definició.: del llatí villa longa, ‘vila llarga’. 

L’església de Sant Martí surt documentada per primera vegada l’any 1183 quan el senyor Arnau Descatllar cedeix els drets que té o creu tenir sobre l'església de Sant Martí al bisbe de Girona. Però el lloc de Vilallonga ja existia d'abans, ja que entre les confirmacions de béns que el papa Benet VIII feu al monestir de Camprodon l'any 1017 hi consta un alou "et in Villa Longa".

No fóra impossible que el senyor del castell de Catllar, fes la cessió dels seus drets amb motiu de la reedificació o consagració, puix l’absis i elements  que han quedat d’aquesta edificació romànica, després de la gran modificació del temple l’any 1784, corresponen molt al final del segle XII, per la talla i la disposició de la seva pedra. 

La resta de documents que fan esment de la parròquia són dels anys 1237 i 1244 i són freqüents des de finals del segle XIII però no aporten cap notícia especial sobre l'edifici. 

Edifici ha estat molt modificat, sobretot el 1784 i desfigurat al llarg de la seva història.  

De la construcció original, una estructura basilical de tres naus, avui només queda l'absis central, una absidiola, part dels murs de tramuntana i de migjorn i una possible base de campanar. L’església era inicialment un edifici romànic de mitjan segle XII, amb carreus ben treballats i tres absis coronats per una cornisa d’arcuacions cegues.


L’absis central probablement fou retallat i integrat al nou presbiteri cobert amb voltes ogivals. L'absis actual conserva els carreus ben tallats i exteriorment és ornamentat amb un fris continu d'arcuacions suportades per mènsules i un fris en dent de serra sota el ràfec. La finestra central de l’absis també té un bonic treball de cisell.

L'absidiola és llisa exteriorment i ornamentada amb una motllura seguida que emmarca la finestra per dins.     
L’absidiola del costat de migjorn fou suprimida en ésser construïda la sagristia, i la de tramuntana inclosa en una petita habitació.  

Actualment és un edifici gran, totalment transformat al seu interior, amb volta de nervacions sobre el presbiteri, un petit campanar de torre i els absis esmentats.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada